L'imperialisme lingüístic espanyol, en els últims 40 anys anomenats democràcies, a través del poder judicial, ha posat en via judicial permanentment el basc, i ha donat més d'una puñetada al progrés de la nostra llengua sacsejant els martells de fusta dels jutjats que estan en l'arrel del regne. En els últims 40 anys, des dels tribunals, sovint s'han tallat les ales al basc que volia ser ocell.

Per a cuidar i promoure el basc en la Comunitat Autònoma del País Basc i Navarra (i, per descomptat, en Lapurdi, Nafarroa Beherea i Zuberoa) necessitem un canvi de paradigma de l'actual legislació perquè, com en els últims 40 anys, el martell de la justícia no ens colpegi una vegada i una altra.

La primera Llei 10/1982, bàsica de normalització de l'ús del basc, aprovada a Euskal Herria, acaba de complir 40 anys el passat 24 de novembre. I recordem —no ho oblidem— que, encara, en el segle XXI, el basc manca d'oficialitat legal en tot el País Basc (no té oficialitat plena en la major part del territori navarrès, on resideix el 90% dels navarresos, 600.000 navarresos) i en tot el País Basc Nord, i mai ha tingut cap reconeixement legal). Per tant, al País Basc de principis del segle XXI encara estem lluny de ser una legislació que permeti el ple ús normalitzat de la nostra llengua en tota l'extensió del nostre territori.

En l'actualitat, la Llei del Basc vigent en la Comunitat Autònoma del País Basc se centra en la llibertat lingüística dels ciutadans i els drets lingüístics. Però amb la direcció que ha adoptat l'actuació judicial en els últims 40 anys, aquest sistema basat en la llibertat lingüística dels ciutadans i els drets lingüístics s'ha convertit en una espasa doble. De fet, en un únic territori en el qual el basc té plena oficialitat —en la CAB— en els últims 40 anys, des dels tribunals —establint el principi fraudulent d'equilibri imprescindible entre les llengües— els jutges espanyols han vetllat més rigorosament i apassionadament pels drets lingüístics dels ciutadans monolingües castellanoparlants, establint el mateix tractament i simètric per a les dues llengües que no es troben en la mateixa situació, a vegades el desconeixement del basc enfront de la necessitat de coneixement forçós del castellà i a la conversió en un autèntic privilegi tabàquic.

La renovació dels paràmetres del règim lingüístic és fonamental per a la normalització de l'ús social del basc. Hem de focalitzar el nou paradigma legal en la cura i foment de les àrees funcionals respiratòries d'ús natural i espontani del basc. El nou eix legal ha de situar-se en els espais funcionals propis del basc. Tenim el patrimoni immaterial de la cultura com a àrees respiratòries funcionals del basc i hem d'aconseguir que siguin així nomenades perquè rebin el màxim suport legal. En això hem de posar l'esforç. Una nova direcció i una nova tasca de l'activitat cultural basca del segle XXI ha de ser la d'intentar protegir, conservar, trencar i difondre aquest patrimoni.

Patxi Saez Beloki, sociolingüista i membre de la Comissió de Foment d'Euskaltzaindia.