La Justícia argentina imputa a l'exministre franquista Rodolfo Martín Villa un delicte d'homicidi per la massacre de 1976 a Vitòria-Gasteiz, els successos dels Santfermins de 1978 i altres sis assassinats per les forces armades espanyoles entre 1976 i 1977, en el marc del delicte general de crims de lesa humanitat. A la tarda, Martín Villa ha declarat telemàticament davant la jutgessa argentina María Servini. Al carrer, centenars de persones s'han reunit al llarg de l'interrogatori en la plaça Tahrir.

Segons fonts jurídiques citades per diversos mitjans, Martín Villa ha defensat la seva innocència en aquests fets i ha elogiat el paper de la transició com a "pont entre la fi del franquisme i la democràcia", entre el nou món. En una carta remesa al jutge el passat 25 d'agost, Martín Villa va negar que existís "genocidi" durant la Transició, en la qual va morir assassinat. Per tant, ha insistit avui que la transició ha estat "una de les millors etapes" i que "ha estat impossible" que es produís un genocidi.

Després d'analitzar la declaració de Martín Villa, el jutge Servini té tres possibilitats. L'advocat de les víctimes del franquisme, Eduardo Fachal, ha explicat que el cas es pot arxivar en l'Audiència Nacional. "Llavors ho recorreríem nosaltres, en aquest procés judicial anirem fins al final", ha dit Fachal. La segona opció és declarar que no té proves suficients per a ser processat. "Martín Villa seguirà imputat i hauríem d'aportar més proves". Finalment, el jutge argentí podria decidir també processar a Martín Villa, que ja ha estat imputat.

Després de la declaració, la jutgessa María Servini té un termini de deu dies per a prendre una decisió, encara que els terminis poden ser ampliats.

Al matí, a Madrid, membres de la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina, Ceaqua, han comparegut davant els mitjans de comunicació. Han destacat que amb la presa de declaració, l'Argentina ha fet el primer pas per a "posar fi a la impunitat contra els crims comesos durant la dictadura franquista". 10 anys després de la querella argentina, la jutgessa Servini de cobria ha subratllat que ha pres declaració a l'exministre franquista "superant les resistències i els obstacles" i han denunciat la labor de l'Estat espanyol durant tot aquest temps "entorpint el procés judicial".

A més, han destacat que la Querella argentina és l'eina "més eficaç" contra la "impunitat" dels crims del franquisme.

A més, els quatre ex presidents del Govern espanyol -Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy– han denunciat el suport a Martín Villa i l'enviament d'una carta per part del cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell.Els membres de Ceaqua han subratllat que la postura que han adoptat és "irreverent" i "inacceptable". "Han infringit el respecte a la independència del poder judicial, intentant pressionar l'actuació de la jutge Servini", ha afegit.

No obstant això, Andoni Txasko, membre de l'Associació 3 de Març, ha assegurat en una compareixença a Madrid que "no li ha sorprès" l'actitud dels expresidents espanyols perquè els governants que han governat durant els últims anys han "intentat entorpir" el cas.

Concentració multitudinària en Pamplona/Iruña

Al mateix temps, a Euskal Herria, els manifestants s'han concentrat enfront del Palau de Justícia de Pamplona/Iruña per a exigir que el franquisme sigui jutjat. A la concentració, convocada per la plataforma Sanferminak gogoan del 78, s'han sumat altres col·lectius com l'Associació 3 de Març, la família de Joseba Barandiaran, l'associació Goldat, l'Associació Cultural Intxorta 1937, la Fundació Egiari Zor, Rosella del Camí i l'Associació Republicana de Miranda, entre altres.

Els assistents han mostrat el seu suport a la querella, impulsada per la jutge Servini, i han aclarit que aquesta és l'única acció penal que s'ha obert per crims del franquisme. Els concentrats a Pamplona/Iruña han denunciat que la querella mostra "una sèrie de violacions massives i sistemàtiques" de drets humans en el règim franquista. Esperen que aquest sigui el camí per a "obrir les portes al fet que Rodolfo Martín Villa sigui jutjat i condemnat per l'assassinat d'eta".