El president de la Generalitat, Pere Aragonés, de l'ERC, va ser nomenat en 2021, després d'un complicat acord amb la CUP i les Juntes (entre les tres tenien el 52% dels vots parlamentaris). La CUP va deixar de fer costat al govern un any després i mesos després, en 2022, Junts. A partir d'aquí, ERC es va quedar només amb les seves 33 butaques –des de 135– per a fer costat al govern, i va buscar el suport necessari en En Comú i en el PSC.

L'última espurna de l'avanç electoral ha estat el projecte Hard Rock, un macroprojecte turístic que es vol construir en els municipis de Vila-seca i Salou. En realitat, ERC s'oposa a aquest projecte, però en els acords aconseguits amb el PSC per a l'aprovació dels pressupostos de 2023 va obrir les portes a continuar amb la tramitació del projecte. Llavors, En Comú ja va anunciar que, sent això així, no secundaria més ERC, i ha complert amb els pressupostos d'enguany.

Si observem les enquestes, la competència entre el PSC i l'ERC serà gran, però si Puigdemont té finalment la possibilitat de ser candidat a Junts podria competir per guanyar. No obstant això, en l'independentisme català hi ha un ambient molt confús i caldrà veure quina influència té en les eleccions.

En les eleccions generals espanyoles es va veure clarament que va haver-hi un gran vot condemnatori contra partits independentistes. Cal veure, per tant, la influència d'aquest fenomen ara. No obstant això, també competirà un altre partit independentista, ja que l'exconsellera de la Generalitat, Clara Ponsatí, i el filòsof Jordi Graupera anuncien la creació d'un nou partit.

A més, caldrà veure si ANC acaba creant la seva pròpia llista. Aquest dijous finalitza la consulta que s'està realitzant aquests dies entre els seus socis, i el dissabte s'anunciarà el resultat.

El clima electoral de la CAB i Catalunya també ha tingut una primera conseqüència en el Govern espanyol. El president, Pedro Sánchez, ha anunciat que prorrogarà els pressupostos de 2023 per a 2024, i que començarà a preparar els de 2025.