Assange porta deu anys sense llibertat. Primer, detingut a la seva casa; després, ha passat set anys sense sol ni aire fresc a l'interior de l'ambaixada de l'Equador, a Londres. Va ser expulsat i detingut a l'abril de 2019 després d'una estratègia d'espionatge contra el periodista i els seus familiars i advocats –una empresa espanyola dedicada a la seguretat de l'ambaixada va col·locar càmeres i micròfons en totes les habitacions a petició dels serveis secrets dels EUA–.
En 2010, Wikileaks, amb l'ajuda de grans mitjans de comunicació, va publicar una de les més àmplies filtracions de la història dels documents "secrets". Més de 700.000 fitxers dels serveis d'intel·ligència dels Estats Units, que van evidenciar les actuacions diplomàtiques i militars opaques i cruels de molts governs i estats. Entre altres coses, les tortures salvatges als presos d'Abu Ghraib a l'Iraq i diversos crims de guerra comesos per funcionaris públics estatunidencs. Entre els dotze morts es trobaven els periodistes de l'agència Reuters Saeed Chmagh i Namir Noor-Eldeen, entre altres.
Des de llavors, la justícia estatunidenca ha intentat extradir-li. Al gener de 2021 el procés va quedar en suspens, ja que un jutge va decidir suspendre l'extradició, després que els seus advocats argumentessin que el risc de suïcidi en cas de ser traslladat a una presó d'EE. No obstant això, el cas va arribar al Tribunal Suprem del Regne Unit, que va decidir acceptar l'extradició. Ara, aquesta decisió no ha fet més que ratificar-la. Els advocats d'Assange han insistit que la seva situació és greu i que el risc de suïcidi en una presó d'EE.
El ministre de l'Interior, Priti Patel, té dos mesos per a prendre la decisió d'extradir o no a Assange, que està en mans del Govern de Londres. En concret, la Llei d'Extradició de 2003 permet que el Tribunal Suprem resolgui la suspensió de l'extradició. Els advocats d'Assange ja han anunciat que recorreran la decisió de la Justícia davant el Tribunal Suprem.