Juan Mari Torrealdai ha mort aquest 31 de juliol víctima d'un càncer, segons ha informat el Departament basc de Seguretat. Periodista, escriptor, acadèmic d'Euskaltzaindia, sociòleg… el món del basc, el món de la cultura i Euskal Herria ha perdut a un gran euskaltzale com a un gran i ric.

Torrealdai va néixer en 1942 en Forua i amb 30 anys va començar els seus estudis de teologia a Tolosa (Occitània). Posteriorment, en 1985 es va llicenciar en Ciències de la Informació per la UPV/EHU, on va presentar la seva primera tesi doctoral en basca, titulada ETB i el problema del basc. En 1991 va obtenir el doctorat en Sociologia i Ciències Polítiques en la Universitat de Deusto, escrivint sobre la censura franquista (1936-1983).

Es considerava sociòleg. En l'entrevista realitzada per Eusko Ikaskuntza en 1999, preguntant-se per la seva presentació, en la resposta manifestava el següent: "He treballat en el periodisme, però jo em considero sociòleg. Uns altres es dediquen al món de la ficció. Jo, personalment, em dedico a l'estudi de la realitat.

A l'octubre de 2006, en l'entrevista oferta a ARGIA, Kike Amonarriz va parlar sobre l'aportació de la revista Jakin i la seva posterior aportació, estenent la reflexió al periodisme i la cultura en basca.

Perquè Torrealdai ha treballat intensament en el món del basc i de la cultura basca, i amb la determinació d'actuar en favor de: Director de la quinzena Anaitasuna; cofundador de l'editorial Elkar; membre del Patronat de la Fundació Elkar; també es va incorporar a la revista Jakin en 1960 –des dels seus inicis en la direcció i des de 1967 fins a 2014 es va convertir en president de la Fundació Jakin–; va ser secretari de l'Associació d'Escriptors Bascos entre 1969 i 1977, i secretari de l'Associació de Sociòlegs Bascos entre 1979 i 1980.

Calia compaginar el basc amb la cultura: "Des del principi, Jakin ha volgut casar la cultura amb el basc. Ara, això no és sorprenent, però en aquests temps sí. Perquè en aquella època el basc s'utilitzava per a parlar sobre el basc i fer poesia. En qualsevol cas, la ciència, la filosofia, la teologia no es parlaven en basca, això no era normal. La nostra preocupació sempre ha estat unir el basc i la cultura, connectar. Jakin va ser pionera en aquest esforç", es pot llegir en l'entrevista oferta a Eusko Ikaskuntza en 1999.

Les tortures, la base del mal

Va ser president i membre del Consell d'Administració d'Euskaldunon Egunkaria i, quan la Guàrdia Civil va tancar el periòdic el 20 de febrer de 2003, Torrealdai va ser un dels detinguts i torturats. A l'abril de 2015, durant les jornades sobre tortura celebrades en Baiona, va informar que patia càncer i que estava directament relacionat amb la tortura: "Associo el meu càncer a la tortura que he descrit".

Com no podia ser d'una altra manera, ha estat guardonat amb premis com el Tontorra en 1977, el Premi Euskadi de Plata en 1997 i 1998, el Premi Manuel Lekuona en 2015 i la Medalla d'Or de Guipúscoa en 2018, juntament amb el grup Jakin. A més dels premis, també ha estat reconegut per la ciutadania, per totes les reflexions i eines que ha creat.

En Euskaltzaindia des de 1975

Euskaltzaindia li va nomenar acadèmic corresponent el 27 de juny de 1975 i acadèmic de número el 30 de novembre de 2007. En Forua, el 31 d'octubre de 2009, va llegir la conferència introductòria "De la bibliografia a la biblioteca, una finestra a l'esperança". En 2017 Euskaltzaindia li va nomenar acadèmic molt emèrit al costat de Patxi Uribarren.

Heus aquí alguns llibres per a submergir-se en el seu pensament: Iraultzaz (1973, Jakin), La cultura basca avui, el món del llibre (1997, Jakin), Artaziak, els llibres bascos i la censura de Franco 1936-1983 (2000, Susa)… També són ressenyables els articles escrits en diverses revistes (Jakin, Anaitasuna, Egan, RIEV, Basca...) per a aprofundir en la reflexió de Torrealdai.

Heus aquí alguns dels comentaris de Torrealdai així com el vídeo de la Tertúlia d'Eusko Ikaskuntza que va oferir en 2019 al costat de Joxe Azurmendi:

"La nostra generació no ha rebut el basc de l'escola. En la nostra època el basc estava prohibit. No sols això, també pel que fa als temes, hi havia una gran prohibició. Jo vaig començar a poc a poc coneixent la cultura i història basca. Em vaig adonar que no sabia molt d'ells. Així que vaig començar a treballar. La meva labor ha estat divulgar la història que hem tingut, la realitat que tenim. Per a això he hagut d'examinar-ho. En qualsevol cas, jo no soc un simple examinador. Jo ho investigo per a donar-ho a conèixer després, és a dir, soc divulgador". (1999, Eusko News)

*****

"Per exemple, no tinc odi pel tancament del periòdic. Crec que és el pitjor dels dolors, perquè et menja per dins. Tinc un dolor personal: crec que m'han perjudicat. També a la família. I el dolor cultural, terrible: crear el primer periòdic, convertir el somni en un malson... Gairebé em semblaria una sessió de genocidi cultural, perquè no em sembla possible matar al primer període normalitzat en basc. Impunitat absoluta". (2016, Notícia)

*****

"Des que ho he vist, excepte excepcions, el món de la política coneix massa poc el món de la cultura, el mira des de fora. I veuen el món del basc encara més lluny, no li paren esment, en moltes ocasions, ho consideren gairebé com un fenomen marginal. Sembla que no s'han adonat del gran desenvolupament que ha tingut la cultura basca. S'ha diversificat, enriquit i reforçat. Situen la «cultura» o «basca» en un Departament del Govern Basc, i ja està, com un problema purament sectorial. Crec que seguim amb les velles receptes de la posada en marxa de les institucions. La cultura basca, el basc no és només responsabilitat d'un Departament, no deuria. També haurien de participar departaments com la indústria. I, d'altra banda, el sistema de subvencions no és suficient per a respondre al desenvolupament actual". (2006, CLAR)

*****

"Al cap i a la fi, a l'hora de normalitzar la televisió el castellà ha cobrat més importància. ETB2 hauria de ser l'impulsor i el complement d'ETB1. Per contra, la importància s'ha pres en ETB 2 i ETB1, s'ha quedat com un petit somni. Això ha estat conseqüència de les necessitats polítiques. Per a canviar tot això, la televisió hauria d'allunyar-se de la política. Això no vol dir que políticament s'hauria d'organitzar d'una altra manera. Crec que es pot reorientar en el tractament dels temes i en el tractament del llenguatge. Quant a la producció, s'han fet passos importants. No obstant això, crec que EITB ha perdut una aposta. No ha estat coordinador ni impulsor del teatre i el cinema bascos. No és, per tant, un punt de trobada important per a la fusió de la cultura basca. En la creació d'ETB hi havia dues postures: la vascófona i la castellanoparlant. Aquest últim negava al basc la funció pragmàtica, és a dir, no li donava capacitat per a ser instrument de comunicació". (1999, Eusko Ikaskuntza)