Els autors de l'estudi van subratllar en la comissió de Joventut que les recerques es produeixen per vocació de ser usades i van convidar als parlamentaris i parlamentàries a prendre en consideració el vist en els resultats en la presa de decisions o en el disseny de polítiques públiques. Segons ha informat el Clúster de Sociolingüística, tots els que van participar en la comissió del Govern Basc es van ratificar en la seva voluntat de continuar aprofundint i relacionant-se "entre altres coses, de cara al procés d'elaboració de la nova llei de joventut basca".

Quins factors tenen a veure amb l'ús del basc entre la joventut?

Aquest estudi analitza, des d'un punt de vista qualitatiu, els factors relacionats amb l'ús del basc entre els joves en quatre municipis: Zumaia, Pasaia, Guernica i Amorebieta-Etxano. "En concret, se'ls ha donat als joves l'oportunitat de construir un discurs sobre l'ús del basc, sense límits, des del seu interès i experiència".

L'estudi ha diferenciat tres tipus d'ús:

- Ús ideològic: el que posa el basc en la societat.

- Ús situat: el que analitza la legitimació –o no legitimació- de l'ús del basc en determinats espais.

- Ús intensiu: ús sentit i performado, és a dir, que aconsegueixi el llenguatge i la identitat.

Jone Mirin Hernández: "És necessari que la cultura juvenil i el basc es fundin"

"Hem vist molt clar que en l'ús del basc juvenil hi ha dos pilars fonamentals: l'escola i la família. Els joves relacionen l'ús amb aquests dos àmbits en particular. Però precisament aquests dos àmbits són els que menys protagonisme tenen en l'etapa juvenil. En aquesta època els majors tenen un protagonisme especial i la presència del basc en aquest àmbit descendeix considerablement. Per tant, hem vist la necessitat de fusionar la cultura juvenil amb el basc. És a dir, el basc hauria de ser present en els recursos i espais que tenen els joves per a expressar-se com a joves. Això permetria influir en l'ús". Aquí teniu el testimoniatge de Jone Mirin Hernández en el vídeo: