L'Estat ha decidit obrir les escoles, però no està disposat a assumir les seves conseqüències. Per tant, ha tirat la responsabilitat sobre la direcció i sobre els professors de l'escola. Per a l'obertura de les classes, serà responsabilitat dels professors l'aplicació del protocol sanitari, que l'Estat renta les mans. L'esborrany del protocol consta de 63 pàgines i, com és sabut, la implantació d'aquesta mena de protocols requereix anys i recursos en qualsevol centre de treball. En el nostre cas, no obstant això, ens donen una setmana de termini a professors i pares, i sense tenir en compte que en l'aplicació d'aquest protocol de salut també hi ha nens i nenes; sense donar cap garantia al seu benestar i vida, a les condicions i a la seguretat dels treballadors i treballadores.
Alguns exemples extrets del protocol: Els nens no poden compartir joguines, pintures o llibres, cal garantir una distància d'un metre entre ells, no poden tocar-se ni jugar junts, cal llevar pilotes o bicicletes, evitar interaccions entre nens... Si no poden jugar amb els seus amics, si no poden relacionar-se, si el material ha de ser retirat, l'espai limitat… En quines condicions pedagògiques i humanes estaran els nens de dos a onze anys?
El professorat tindrà la meitat de l'alumnat en la ikastola i la resta a casa, tindrem treball presencial i teletreball alhora? Però a més, i sobretot, hem d'assegurar-nos que els nens i nenes tenen un metre de distància entre ells, que no intercanvien objectes, que es toquen, que es renten les mans en les desenes de moments que marca el protocol, que els espais i objectes són desinfectats, que un de cada dos lavabos no s'usa, que no s'apilen els pares en l'entrada de la ikastola… Per tant, el nostre treball serà fer classes magistrals i fer un treball policial.
No podem garantir el protocol, perquè els recursos materials i personals són escassos. No obstant això, algunes de les exigències que allí es detallen no poden ser acceptades, ja que la Ikastola es convertiria a la presó o caserna militar.
En les ikastoles, alumnes, famílies, col·laboradors i professors vivim part de la vida amb la neu, ens relacionem, aprenem, ens desenvolupem… i juguem… Si el joc i les relacions estan prohibides per a què obrim les ikastoles?
Signataris: