- Des que s'ha reduït a la meitat l'ajuda que ha tingut fins ara en la seva carrera d'aprenentatge, no és possible que l'alumne amb paràlisi cerebral d'Usurbil pugui portar un procés d'aprenentatge adequat. Però la consellera d'Educació del Govern, responent a les preguntes plantejades per EH Bildu, ha assenyalat que posar l'ajuda que demana l'alumne és “molt excepcional”. Detalls de l'aposta i reacció de la família de l'alumne en les línies següents.
“Per què se li ha denegat a l'alumne l'assistència a temps complet? Per què no s'ha tingut en compte la proposta de centre, associació Elkartu i família? Què farà el Departament d'Educació per a garantir dignament el dret a l'educació d'aquest menor?”, va formular el parlamentari d'EH Bildu, Ikoitz Arrese, al fil del cas que va posar de manifest ARGIA: Amb un 87% de discapacitat motora, un jove d'Usurbil ha tingut un ajudant en totes les seves hores lectives en la seva trajectòria acadèmica, però quan ha passat a Formació Professional, només li han posat un ajudant a mitja jornada. No es pot avançar en les hores en les quals no hi ha acompanyant, i el propi centre ha sol·licitat un auxiliar a jornada completa, però ha estat denegat pel Departament d'Educació. Aquesta situació porta a l'alumne a teràpia psicològica.
El curs que ve l'alumne vol aconseguir un assistent a jornada completa –aquest curs no l'ha aconseguit i ja ha acabat–, però el conseller d'Educació del Govern Basc, Jokin Bildarratz, en la seva resposta, no ho ha confirmat. “En primer lloc, cal assenyalar que s'ha fet un seguiment personalitzat d'aquest cas i que es continuarà realitzant des de la seva matriculació en el sistema, a través del Berritzegune, del Servei de Necessitats Educatives Especials, així com del Servei de Teràpia Ocupacional”, explica Bildarratz, a través de les quals el conseller ha enumerat en la resposta tot el treball realitzat (adequació de materials, assessorament, avaluacions psicopedagògiques…).
"La meva conclusió és que no han fet cas al treball realitzat, és més, falta de respecte per aquest treball dels professionals, perquè tots ells han deixat clar que no hi ha autonomia"
“Clar que tot això s'ha fet –li ha dit a ARGIA la mare de l'alumna María Enrique–, i a més han fet una bona feina, donant pautes i recomanacions per a millorar la situació, però jo conclusió és que no han fet cas a aquest treball, és més, falta de respecte per aquest treball dels professionals, perquè tots ells han deixat clar que no hi ha autonomia. Realment el Departament d'Educació creu que es desenvoluparà l'autonomia per la reducció de recursos? És just el contrari: per a fomentar l'autonomia necessita un acompanyant, perquè no fomenta cap autonomia en les hores que no té ajuda, sinó frustració i abandó”.
Com a argument, la Consellera diu que l'assistent a jornada completa s'utilitza només amb persones “sense total autonomia”, en casos “molt excepcionals”, “en relació amb aquells casos en els quals la deficiència motora molt greu requereix una ajuda de gran intensitat”. I un altre argument és que la negativa a l'ampliació de l'ajuda es va fer sota el “mandat del Decret 118/1998” que se segueix per a aquests casos.
“He sentit frustració, impotència, dolor”
Per excepcionalitat, la mare de l'alumne diu que és “vergonyós”: “L'assignació de recursos ha de ser personalitzada i eficaç, i el seguiment no pot ser un mer tràmit per a l'emplenament de l'expedient, si és necessari l'adaptació cal adaptar el recurs, i continuem dient que l'ajuda de la nostra filla no és adequada i no és suficient”. Segons Enriquez, “he sentit frustració, impotència, dolor en llegir la resposta, perquè al cap d'un any no ha canviat res, tot el que hem fet durant el curs”.
En la part final de la resposta de Bildarratz, el Departament d'Educació continua treballant “perquè a través dels serveis de suport esmentats (…) l'alumnat pugui desenvolupar al màxim les seves capacitats en el marc de les pràctiques del seu cicle formatiu”. Però com farà el seguiment? diu Enriquez, “Com fins ara? Haurem de revalorar de nou la situació, tornar a sol·licitar al Departament d'Educació i tornarem a rebre la mateixa resposta?”.
Per excepcionalitat, la mare de l'alumne diu que és "vergonyós": "L'assignació de recursos ha de ser personalitzada i eficaç, però no ha canviat res al cap d'un any"
Salut mental en el centre?
La mare de l'alumne ha recordat que el Departament d'Educació té protocols per a cuidar la salut mental dels alumnes, “i haurien de ser sensibles a aquest tema, estan veient que la situació està empitjorant i saben com ha afectat la situació anímica de la nostra filla, per això és dolorós veure que mantenen la mateixa actitud i que no plantegen que poden millorar la situació. Sabíem que viure amb discapacitat és viure amb moltes limitacions, però no esperàvem que el propi Departament d'Educació fos un obstacle per a poder accedir a l'educació”.
Enriquez ha deixat clar que la crítica no pretén, sinó solucionar la situació de la seva filla: “Volem que la situació canviï per al pròxim curs, el nostre objectiu final i prioritat és l'ajuda que necessita la nostra filla per a aconseguir, només garantir els seus drets”.