Quant a la mort de Santrich, a pesar que hi ha moltes coses per esclarir, acabem de saber que ha estat assassinat en la serralada de Perijá, a la frontera entre Colòmbia i Veneçuela. Segons les informacions facilitades pels serveis d'intel·ligència colombians, Santrich ha mort a Veneçuela a conseqüència d'un " incident armat". Per contra, altres fonts han indicat que Santrich ha estat assassinat per l'Exèrcit de Veneçuela a causa de la pesta de la intel·ligència i els serveis secrets de Colòmbia. No obstant això, per boca dels seus companys, s'ha sabut que el líder fariano ha estat assassinat per un comando especial de Colòmbia que va envair Veneçuela des de Colòmbia. Com a curiositat, els assassins han tallat una punta del dit de Santrich –sempre segons el relat de la FARC Segona Marquetalía–. Si és així, el paramilitarismo colombià i el Daesh no són tan diferents.

La serralada Perijá és una regió binacional, amb fronteres poc definides i històricament, amb una gran presència de guerrilles –FARC i ELN– a banda i banda d'aquesta frontera fictícia. Sabent això, a més de desmuntar la teoria que l'Exèrcit de Veneçuela “protegeix els terroristes” –com diuen els principals mitjans de comunicació colombians-, es pot dir que la suposada operació de mercenaris assalariats de l'exèrcit colombià a Veneçuela és il·legal. Enfront d'això, una vegada més, s'ha imposat el silenci còmplice de la comunitat internacional.

Guerriller i pacifista

“Si vols la pau, prepara't per a la guerra” (si vis pacem parabellum) pot explicar qui ha estat Jesús Santrich. Va passar de guerriller a pacífic abans de reprendre la lluita armada. A Noruega, Oslo, va iniciar el camí de la pau i va continuar a l'Havana el llarg procés negociador, que va culminar amb l'annexió de Guernica. Santrich va estar cinc anys en la capital cubana, una ciutat totalment enamorada, i de la seva mà va arribar la signatura històrica de la pau. L'equip de Santrich, que no va rebre el premi Nobel, va reafirmar el seu compromís amb la lluita per la pau, convençut que la pau valia la pena.

Durant la negociació, Jesús Santrich es va donar a conèixer de manera especial, deixant alguns moments memorables i polèmics, entre ells quan, poc després de començar la negociació de pau, l'enviat de TVE li va preguntar sobre la possibilitat de demanar perdó a les víctimes. Santrich, d'humor, va respondre “potser, potser, potser” cantant. Encara que les víctimes van qualificar aquesta resposta com una ofensa, la pròpia resposta reflecteix bé la naturalesa política de Santrich, una persona amb capacitat per a donar la volta a un plantejament des de la ironia: “No hem començat a negociar i ja m'ho pregunteu?”, pensava segurament el guerriller.

Una vegada aconseguida la pau, Santrich es va convertir en l'objectiu de la 'falsa pau'. En primer lloc, va ser empresonat durant un any sota l'amenaça de ser extradit als Estats Units. Allí va ser on la pau va sofrir el primer cop. A continuació es va produir la fugida; el guerriller cec, amb una pèrdua de visió de gran magnitud, va travessar la meitat de Colòmbia per a arribar a Perijà a través de les muntanyes. En el camí, a més de comptar amb l'ajuda de molta gent, va tenir moltes aventures i curiositats com la trobada casual amb els guerrillers de l'ELN. Els elenos, en veure que era Santrich, es van abraçar i van donar la benvinguda. Santrich era un guerriller simple, pròxim, humil i treballador. Una persona estimada, estimada i respectada. En el món dels revolucionaris i prenent les paraules de Bertold Brecht: “Algú imprescindible”.

I jo vaig conèixer a aquest Santrich; a la muntanya, amb la seva kalashnikova, encara que les seves armes siguin unes altres: ironia, cant, pintures, música i poesia. En poesia, per exemple, he sabut que en les últimes setmanes va reescriure el llibre Poesia per a Euskal Herria , que en el seu moment es va estendre per tots els fronts del Bloc Carib de les FARC. Es pot dir que Santrich ha estat una viva representació del guerriller romàntic, un dels grans revolucionaris del segle XXI. I, desgraciadament, Santrich també és el reflex del fracàs d'un procés de pau.