Jesús Fernández va néixer en Naus (Oviedo, Astúries) en 1934. Va exercir de sacerdot als pobles petits i muntanyencs, va ser condemnat en els anys 60 per defensar als treballadors i va abandonar el sacerdoci. Després va marxar a l'Argentina, però allí també es va posar en perill i va tornar a Europa fugint de la dictadura. Es va traslladar a Vitòria-Gasteiz en 1975, poc abans que comencés el cèlebre moviment de vaga. Va viure el moviment de vaga des de dins, entre altres coses, com a representant de la comissió del seu centre de treball, Mercedes. Un dels rostres més coneguts d'aquell moviment va ser empresonat després de la massacre del 3 de Març. També va participar activament en les protestes de Mercedes de 1987. El de Vitòria-Gasteiz va ser un dels fundadors de l'organització antimilitarista en la dècada dels 90, on va militar fins que li va abandonar l'alzheimer. Durant tots aquests anys la seva presència va ser habitual en les mobilitzacions i iniciatives ciutadanes.

L'Alzheimer va començar a imitar a Jesús pas a pas des de fa molts anys. Al llarg d'aquest període ha necessitat cada vegada més cures i ha tingut als seus amics, companys de militància, a la seva família i als seus fills. Entre tots ells destaca Karmen, la seva parella, amic, company de vida. Durant tots aquests anys, Carmen ha cuidat a Jesús amb la generositat i dedicació que tantes dones i tan pocs homes poden imaginar.

Tot el poder a l'assemblea

“Un dels principals referents del 3 de març, va sofrir la repressió per aquesta raó, i també llavors i després. Una vida dedicada a la lluita dels treballadors i a altres lluites, basada en l'assemblea i en l'horitzontalitat. Aquest patrimoni és present a Vitòria-Gasteiz”, explica a ARGIA Andoni Txasko, de l'Associació 3 de Març: “Des de l'Associació volem agrair la seva lluita i manifestar el nostre compromís de donar continuïtat a aquesta”. Els membres del grup antimilitarista han recordat als de Gasteiz com a “amics, companys, còmplices (i mestres sense lliçons)”, desgranant l'après d'ell: la necessitat de l'assemblea, el pensament radical, la passió, la reflexió, l'humor, l'autocrítica i l'acceptació d'errors. En Jesús també han après moltes coses a través de l'alzheimer, entre altres coses, “la importància de cuidar a les persones que cuiden”. Un company de viatge en la vida i en la militància, Imanol Olabarria, ha vinculat el nom del seu amic amb dues paraules: assemblea i igualtat. Apagada la foguera de llavors, la que van viure a Vitòria en el 76 va ser redescoberta a Chiapas en un viatge conjunt l'any 2000: “Ningú per sobre de ningú; manar obedientment”. També recorda una altra lluita de fa molt temps: “L'esforç per viure en comú; projectes, amors, mares o nens més enllà de la família biològica”.

Els amics de Jesús han decidit obrir un blog perquè les persones que vulguin expressar qualsevol cosa sobre ell, la seva família o la seva trajectòria puguin compartir-la públicament. S'ha habilitat una adreça de correu electrònic jesus.f.naves@gmail.com per a la recepció de textos, imatges o el que sigui.

Matèria primera per al futur

A Jesús, en les seves victòries militants i en la seva fama, se li podia comprar tranquil·lament per a ser el ‘Naus’ del 3 de Març per sempre. Ho sentia com el fracàs de la lluita obrera de la seva generació i el podia fer còmodament i deixar de costat la lluita –“La nostra lluita ha donat el que havia de donar, ara toca als joves crear nous camins”, em va dir, fa més de 20 anys. Però no va fer cap de les dues coses. Es va renovar i va continuar lluitant, escoltant noves veus que no li eren gens còmodes. Com el del feminisme, quan li va advertir que la generositat pública de la seva militància va ser possible per la secreta generositat d'uns altres.

Vaig llegir a Benedetti que els vells militants són com aquests nobles fragments de fusta que surten a la superfície de l'aigua després del naufragi. Ens recorden les lluites del passat i la bellesa dels seus somnis. No sols això. Aquests trossos de fusta també són matèria primera imprescindible per a la construcció de nous vaixells.