Estic fora de mi en el moment en què la captivitat és apaivagada. No començarem a explicar aquí què és la presó… A la presó li criden alguns. Ens han dit que ens quedéssim a casa. La pregunta és, què és la casa?
Jo aprofito l'expressió “La casa de la nostra mare” i, per descomptat, la casa no és el que la uneix. La casa és un concepte construït al llarg del temps per a mantenir la nostra vida i la dels nostres. Som la nostra casa, nosaltres geroni, les abelles, els animals, els drets de les muntanyes, les pastures, els camps, l'hort, els fruiters, els utensilis de treball, etc. Almenys, això és el que és la casa.
A qui pensi que la casa és un simple edifici li agradarà moure's per la moto... Una de les dones més sàvies que he conegut em deia sempre que volia marxar-se a la seva casa i que no necessitava preavís: “Dins de les fites del gat serem aquí”. Era ja major i no tenia la possibilitat d'anar pel seu compte, però podia acostar-se i conversar amb les flors, les gallines, les abelles, les hortes, les cases, etc., que envolten la casa. Aquesta era la seva casa, la de les seves filles i els seus fills era més àmplia, i no diguem dels seus nets...
Els que miren la casa des d'una miqueta, ara ens han llevat l'oportunitat d'anar a l'horta. Mai he sabut que hagi existit semblant cosa. És terrible. Ens impedeixen arribar a l'horta que és la base de la nostra cultura i de la nostra manera de ser. Sap què està fent aquesta gent que pren aquestes decisions? Aquesta gent?
Amb l'excusa de la salut, ens impedeix crear els nostres propis aliments i begudes. Cuidar d'aquells que ens donin la màxima qualitat de vida. De fet, quan hem sembrat, plantat, conreat, cuidat en l'últim moment d'una planta, d'on traiem una alimentació de major qualitat que quan la mengem i l'alimentem entre els de la nostra casa? Al supermercat sí, no ens han impedit anar allí; i no sabem on conrear, d'on portar-lo i com manejar-lo, menjarem.
Les plantes que cuiden la nostra vida no mereixen cures. Els gossos sí, aquests necessiten un parell de passejos diaris. I és que la gent que té gossos a casa fa les lleis i normes sobre la nostra qualitat de vida i la nostra casa pensant que la casa és una llar curta. Gent que té gossos a casa. Són gossos. Insolents crapautas!