"Cal destacar que gairebé sis de cada deu persones en atur són dones, a pesar que són menys de la meitat de les persones que tenen ocupació", subratlla ELA. "Aquesta dada és un altre exemple de la precarietat que sofreixen, amb una taxa d'atur del 10,8%, quatre punts per sobre de la Unió Europea". LAB diu que "la precària situació en la unitat de vida obliga a la dona* a una doble jornada: mantenint la responsabilitat principal de les cures en la llar, treballant en el mercat laboral on prima la precarietat i la precarietat". El sindicat aporta dues dades: el 25,7% de les dones es dediquen a la jornada parcial i el 64,7% dels contractes fixos discontinus de desembre són dones.

Quant a les dades de contractació, el 75,2% dels contractes signats en 2023 han estat temporals en Hego Euskal Herria, segons dades d'ELA. "La situació de les persones inscrites en l'atur és molt preocupant", ha denunciat. "Més de la meitat dels aturats (51,4%) no han cobrat prestació o subsidi de desocupació al novembre de 2023. A més, la cobertura dels aturats és insuficient: només el 28,1% ha cobrat la prestació contributiva i el 20,5% ha cobrat el subsidi o la renda activa d'inserció, 480 euros. La resta no ha rebut prestacions o subsidis per desocupació".

"L'atur deixa de ser un indicador"

"Les crisis que s'estan encadenant en els últims anys estan generant problemes estructurals, tant en la situació socioeconòmica com en el món laboral, que s'estan carregant per sobre de la classe treballadora", diu LAB. "En aquest sentit, hem d'explorar noves fonts que reflecteixin la tendència de la desocupació, de l'ocupació i del mercat laboral, i la realitat de la classe treballadora. En aquest sentit, comencem a analitzar l'Índex de Precarietat, segons el qual un de cada dos treballadors d'entre 25 i 64 anys viu en situació precària per a garantir una vida digna sense ingressos suficients".