argia.eus
INPRIMATU
Mor el cineasta Jean-Luc Godard
  • Jean-Luc Godard es va fer popular en la dècada de 1960, un director que va trencar i va reinventar els codis cinematogràfics i un representant de la Nouvelle vagui. El seu últim sospir es produeix en Roll, Suïssa, als 91 anys.
ARGIA @argia 2022ko irailaren 13a
Jean-Luc Godard 1968an. Argazkia: Gary Stevens

Nascut a París en 1930, Jean-Luc Godard ha viscut entre Suïssa i França. Libération recull la mort per suïcidi assistit. Al París de la postguerra va trobar el seu lloc en els nombrosos “cineclub” intel·lectuals. Com altres directors de Ëric Rohmer, François Truffaut i Nouvelle vagui, va iniciar la seva carrera com a crític de cinema en els anys 50 en la revista Cahiers du Cinema, entre altres. Paral·lelament es dedica a la producció de curtmetratges i en 1959 realitza el seu primer llargmetratge: À bout de souffle, una pel·lícula de gran èxit, es va convertir en una de les obres fonamentals del moviment Nouvelle vagui. De principi a fi va qüestionar les convencions cinematogràfiques creant una forma de cinema d'autor.

En la dècada de 1960, Godard va començar a rodar i va rodar un munt de pel·lícules, fins a arribar a ser més d'una a l'any. La seva pròxima pel·lícula va ser Le Petit Juvenil sobre la guerra algeriana, rodada en 1960, però no va ser publicada fins a 1963, ja que va ser censurada pel dubte de l'actuació de l'Estat francès a Algèria. Moltes de les pel·lícules de Godard en la dècada dels 60 mostraven la inquietud i els alts i baixos que van esclatar al maig de 1968. En 1968 va col·laborar en la suspensió del festival de Cannes en solidaritat amb les revoltes de París.

Al costat del cineasta Jean-Pierre Gorin, que va treballar com a consultor en La Chinoise (1967), va fundar en 1968 el grup Dziga Vertov, amb l'objectiu de crear pel·lícules polítiques de tall maoista. El grup va produir nou pel·lícules entre 1968 i 1972. En aquella època Godard ja era mundialment conegut, però a poc a poc la seva referència es va anar apagant. A partir de mediats de la dècada de 1970 es va allunyar de la indústria cinematogràfica i va començar a treballar amb els vídeos. Va tornar al cinema en 1980 amb Sauve qui peut (la vie) i en set anys va realitzar set llargmetratges. De 1988 a 1998 va compondre la sèrie de vuit pel·lícules Histoire(s) du cinéma.

En 2010 va realitzar la pel·lícula Film Socialisme i va rebre l'Oscar per la seva trajectòria. En els anys següents va experimentar amb la tecnologia 3D i el resultat va ser la pel·lícula Adieu au langage 2014, guardonada amb el premi del Jurat de Cannes. La seva última pel·lícula experimental va ser Le Livre d’image de 2018.

Es poden obtenir subtítols en basc de diverses pel·lícules de Jean-Luc Godard en la web Subtituluak Euskaraz:

Vivre sa vie https://azpitituluak.eus/1405853704

A bout de souffle https://azpitituluak.eus/1507274661

Le mépris https://azpitituluak.eus/1512739014

Alphaville https://azpitituluak.eus/1426487833