argia.eus
INPRIMATU
Jayne County, líder del rock transgènere
  • L'editorial asturiana Col·lectiu Bruxista ha traduït al castellà l'autobiografia del músic estatunidenc Jayne County: Man Enough To Be a Woman. County és pioner del rock transgènere i diva de l'escena punk que va veure néixer. Portem a Ler alguns passatges de la seva vida.
Julen Azpitarte @poppilulak 2022ko abenduaren 27a

El músic Jayne County va néixer el 13 de juliol de 1947 sota el nom de Wayne Rogers, en el sud conservador dels Estats Units, a Geòrgia. Encara que va néixer en aquest ambient tradicional, per part dels membres de la família, gairebé tots van ser respectats per la dona. Vivia amb la seva mare, la seva amama i la seva tia i jugava amb els seus cosins. “Em sentia molt còmode en aquell ambient femení”. Així, des de la seva casa treballava amb els vestits vells i ninots de la seva mare. “Wayne havia de ser noia”, deia la seva àvia.

County recull en l'autobiografia Man Enough To Be a Woman que “vaig ser un nen maricto del sud, una nena. No sé si va ser pel meu entorn, per les hormones del meu organisme, o per dues coses. A la seva mare li van injectar grans quantitats d'estrògens quan estava embarassada del meu, a causa del seu desequilibri hormonal hereditari. Però sens dubte, l'entorn va tenir alguna cosa a veure, perquè gairebé vaig viure envoltat de dones”.

El County aviat va abandonar la seva ciutat natal per a conèixer Nova York, Londres i Berlín. Les escenes d'aquestes tres ciutats es van submergir en les undergrounds i van destacar en les tres, a pesar que mai va aconseguir gran fama. Es va convertir en actor i músic d'Underground fins al reconeixement dels éssers subterranis. Així es va encarir el personatge fonamental de la història contracultural del segle XX, situant-se sempre en un segon pla pel seu caràcter trans. De fet, la cultura pop era alliberadora, però la indústria era conservadora. Precisament per això, les seves relacions amb les discogràfiques van ser conflictives i, en la majoria dels casos, estèrils. A més, va sofrir una sèrie de conductes discriminatòries per part dels homes de les companyies. “Per ser trans he aconseguit molta publicitat, però ha estat un obstacle per a l'èxit real”, diu.

County deixa una petjada en la seva carrera. Va ser un dels principals promotors de l'estètica punk; en 1969 va participar en la revolta del Stonewall de la ciutat de Nova York, que es va convertir en el catalitzador del moviment pels drets LGTBIQ+ dels Estats Units; Max´s Kansas va ser el disc colocador de la famosa sala City; va influir en les pel·lícules i obres teatrals d'Andy Warhol; David Gpungboy Gto va ser el personatge.

La seva atzarosa i amable vida va ser recollida en l'autobiografia per l'estatunidenc Man Enough To Be a Woman (títol d'una de les seves cançons), escrit en 1993. El llibre ha estat traduït al castellà pel Col·lectiu Bruxista d'Astúries i en l'edició traduïda han rebut un nodrit fetge soles escrit per County l'any 2021. Els asturians van conèixer el llibre a través d'Ibon Errazki, ex músic dels grups Le Mans i Aventures de Kirlian de Sant Sebastià, i ho van traduir Errazkin i Tito Pintado.

“Gai Power! Gai Power! Gai Power!”

Encantat pel ressò dels grups de rock britànics dels anys 60 i animat per la literatura de butxaca que tenia com a personatges principals travestís, County va abandonar la seva ciutat natal per a submergir-se en la subcultura gai atlàntica. “En tot just un any em vaig convertir en un bulliciós maritxu de temporada, cridava a la gent completament maquillada, demanava l'atenció als nois perquè després fugissin d'ells (…) Maritxu, una teixidora, ho feia, la gent sortia del seu bé”.

En 1967 va abandonar Atlanta i va prendre un autobús per a anar a San Francisco, però es va equivocar de línia i va acabar a la ciutat de Nova York. En baixar del vehicle es va dirigir a l'únic bar gai que coneixia, l'Stonewall de Greenwich Village, famós en tota Amèrica.

“1969. En l'estiu de l'any 2000 va ocórrer alguna cosa que va canviar la meva vida, encara que van passar anys per a prendre consciència de la seva importància”. County parla de la revolta de Stonewall.

La policia va realitzar una batuda en el bar, la segona setmana, cap a les 01.00 hores del divendres i quan el bar estava abarrotat. Uns 200 clients van ser acomiadats –lesbianes, gais, persones transgènere, adolescents escapolits i drags quenen–. Aquesta multitud es va enfrontar als policies que per seguretat s'amagaven dins del bar. Els homosexuals estaven acostumats a fugir de la Policia, però aquesta vegada ells estaven en atac i els policies es retiraven. El moviment pels drets dels homosexuals no va començar aquesta nit, però es va recuperar; es va convertir en una espurna que va encendre el moviment.

“Miss Peaches i Miss Marcia, travestís afectuosos de Village, estaven cremant. Van sortir al carrer, van tancar la porta del bar, van fer una barricada amb les escombraries i es van incendiar, estant els policies dins. Quan vaig arribar al bar, la porta estava calcinada i els cotxes de la policia arribaven pertot arreu”. Entre els crits, els travestís van pujar als cotxes dels gossos per a saltar: “Gai Power! Gai Power! Gai Power!”. L'escàndol va perdurar fins al diumenge, encara que el diumenge es va enfonsar la rebel·lió. L'endemà, el dilluns, County es va trobar al carrer amb un hippy “molt hetero”. “No servirà per a res (revoltes)”, li va dir. “Els marichos no són capaços d'organitzar-se”, va afegir. Com explica County en la seva autobiografia, molta gent estava d'acord amb l'hippy. “Fins que es va tractar l'assumpte des d'una perspectiva política va passar molt de temps, però els conflictes no van ser en si mateixos una acció política (…) En aquells dies tampoc teníem cap concepte d'identitat trans”.

 

 

Sala CBGB de Nova York.
Lluita lliure en l'escenari

La carrera musical de County ha estat escenari d'innombrables mutacions. En 1972 va formar el grup Queen Elizabeth, que va signar un contracte amb el management de David Bowie, però mai va gravar res. Dos anys després, va formar Wayne County And The Backstreet Boys, i l'equip va tocar amb freqüència en l'escena proto-punk de Nova York, com les conegudes sales CBGB i Max's Kansas City. Finalment, en 1977 va viure de prop l'explosió punk a Londres amb el grup Wayne County & The Electric Chairs, nom amb el qual es va dirigir a la sala Reverends de Pamplona en 1995.

La transgressió i la provocació van ser les dues característiques principals de l'activitat del County: les paraules doloroses del sexe, els vestits cridaners, i les guitarres crues que travessaven amb rigor el glam-rock i el punk-rock per a oferir espectacles pròxims a les performances arriscades. “Vaig començar com un home que es maquillava, vestia peces escandaloses i treballava en format rock. No cantava `ballem rock tota la nit´, sinó `fiqui'm´, `ves-te a figues´ o `rares vegades estàs en el llit´.

Mostra d'aquesta actitud provocadora i agressiva és la història que va viure amb Handsome Dick Manitoba, cantant de The Dictators. Va succeir en la dècada dels 70, en l'escenari de la sala CBGB, amb The Backstreet Boys. Manitoba era un lluitador professional de lluita lliure, i amb orgull va començar a insultar a County: “Paga-ho! Paga-ho! Aquest travestí!”. El músic també li va respondre agressivament. La manitoba s'escalfa i puja al tablado amb una gerra de cervesa a la mà. El músic li va colpejar amb el pesat peu del micro fins que va trencar la clavícula. “Va volar de l'escenari, va colpejar contra una taula i va obrir el cap amb una cantonada”. El County estava completament transvestit amb peluka i vestit vermell, amb les mans i la cara carregades de sang. El públic es va tornar boig: “Mata, Wayne!”. L'equip, de sobte, va començar a tocar Wash M'In The Blood Of Rock & Roll, com no podia ser d'una altra manera. Manitoba va portar a County al jutjat, però el músic de The Dictators mai va aparèixer en el jutjat, per la qual cosa van rebutjar els càrrecs.

L'actual County té poc a veure amb el provocador i abrasiu creador del punk. Actualment és la dona major que viu al seu poble natal, i passa els dies pintant quadres envoltats dels seus gats. “Tinc un bon lloc per a viure i he fet un recorregut com a pintor. Gaudiré d'aquest recorregut i continuaré sent creatiu fins a morir. No era en absolut el que esperava. És molt millor”.