El Consell de Govern ha aprovat el 10 de maig el Projecte de Llei del Sistema Basc de Garantia d'Ingressos i Inclusió Social (aquí la notícia del Govern, on es pot veure el Projecte de Llei complet). En aquesta llei s'han harmonitzat la Renda de Garantia d'Ingressos (RGI) i els Ingressos Mínims de Vida (BGDS). Ara farà el camí en el Parlament, on es debat i es preveu que s'aprovi per Nadal, on el PNB i el PSOE tenen majoria absoluta. La Llei estableix la seva entrada en vigor als sis mesos de la seva publicació en el Butlletí Oficial.

El Govern assenyala que la nova llei millorarà la cobertura: "Millora en totes les situacions vulnerables. Fins al 40% (increment) per a les famílies amb menors i fins al 17% per als pensionistes. Ofereix una millor cobertura en els casos de dones maltractades o explotades, persones amb discapacitat, persones refugiades, víctimes del terrorisme que estan obligades a fugir i volen tornar". La quantitat a percebre s'actualitzarà anualment en funció de l'IPC i dels pressupostos, prenent com a base l'ingrés mínim de residència (491,63 euros sobre la base d'enguany), i posteriorment cadascun percebrà els complements en funció de les seves característiques i condicions.

En l'actualitat, els particulars perceben com a màxim 727 euros i les parelles 934 euros, enfront dels 737,45 euros de la nova llei i 983,26 euros de la nova llei. Les famílies reben un màxim de 1.033 euros al dia i amb la nova llei rebran 1.425,72 euros.

En el cas dels pensionistes, els pensionistes sols perceben en l'actualitat 835 euros i amb la nova llei 934,1 euros, i si un dels cònjuges és és pensionista, cobren 1.043 euros al dia i 1.179 euros a l'entrada en vigor de la nova llei.

Condicions modificades

En el cas de les famílies amb menors, la llei recull canvis concrets: reduir el termini d'empadronament per a accedir a la prestació en més de tres anys i perdre part de les ajudes en lloc de perdre-les íntegrament, per a protegir els nens. A més, en el cas de parelles separades, percebran a parts iguals la prestació complementària pel fet de tenir un menor. I les persones declarades "víctimes del terrorisme", les persones refugiades i les víctimes de la violència masclista no tindran període d'empadronament, bastaran amb estar empadronades.

Els qui visquin en un mateix habitatge sense tenir relació familiar, podran accedir a la prestació, aplicant-se'ls un coeficient reductor.

A més, el Govern diu que la nova llei simplificarà i agilitzarà la gestió de les prestacions econòmiques, "amb major seguretat jurídica i millorant els instruments d'identificació i control". Segons la nova llei, la renda començaria a percebre's en un mes. Però, una vegada començada la recepció, les conseqüències derivades de l'incompliment de les condicions seran més dures, per exemple, en cas de renúncia a alguna oferta d'ocupació.

LAB: "El requisit d'empadronament per a accedir a la prestació s'haurà d'ampliar al termini màxim d'un any"

LAB diu que el punt de partida d'aquest avantprojecte és "erroni": "Idoia Mendia ens parla de l'èxit "" del sistema actual i LAB considera que el diagnòstic és tot el contrari. El nostre actual sistema de protecció en la CAPV no afronta les actuals situacions de pobresa i precarietat social. És un model fracassat, com un sistema que cronifica la situació actual. La RGI ha estat una prestació que, basada en el model asistencialista, ha anat reduint-se com a dret, any rere any, reduint la quantitat i endurint les condicions d'accés. Per si això fos poc, hem hagut d'incrementar les mesures de control dels receptors i viure contínues campanyes de criminalització".

LAB recorda que el 52,6% dels perceptors de la prestació no surt de la situació de pobresa i que el 31% de la població en situació de pobresa no rep cap prestació, segons les dades de l'Enquesta de Pobresa i Desigualtats Socials 2020.

LAB proposa les següents mesures concretes per a reforçar el sistema de protecció: "Aquestes prestacions s'equipararan a la mesura del Salari Mínim Interprofessional. En cas de compartir habitatge, l'import total de la prestació ha de ser percebut per cada persona que ho sol·liciti i el requisit d'empadronament ha de ser ampliat a un any com a màxim".

La Renda Bàsica Incondicional Iniciativa Legislativa Popular: "El Parlament Basc ha perdut l'oportunitat històrica"

El 5 de maig, PNB, PSE, PP i Vox van tancar en el Parlament la Iniciativa Legislativa Popular sobre la Renda Bàsica Incondicional.

Així ho va expressar Itziar Gerendain, en nom dels promotors, en el Parlament Basc: "El PNB i el PSE, juntament amb el PP i el VOX, han demostrat no comprometre's a la participació ciutadana en una governança més democràtica, i han demostrat que la lluita contra la pobresa i la desigualtat no està entre les prioritats. En boca d'aquests aspectes, l'objectiu de posar la vida en el centre és només un eslògan. Però si hi ha alguna cosa que ens preocupa des d'una perspectiva democràtica del que ha de ser un parlament, que ens fica dels que han portat 22.075 suports, és el menyspreu que suposa que una majoria d'aquest Parlament es negui a un PL, sense posar arguments que ho justifiquin".