- La Càtedra Unesco de Drets Humans i Poders Públics de la UPV/EHU ha elaborat un informe sobre la informació actualitzada sobre la desaparició de José Miguel Etxeberria Álvarez Naparra. El document es basa en una recerca eficaç i ha estat recollit en nom de la família pel germà de Naparra, Eneko Etxeberria Alvarez. En la segona inspecció realitzada en el Mont-de-Marsan, han assenyalat que hi ha pistes i que estan a l'espera de permís.
El dimecres, Dia Internacional dels Casos de Violacions Greus dels Drets Humans i del Dret a la Veritat, el Govern Basc ha fet arribar a la família tota la documentació que té sobre la desaparició de José Miguel Etxeberria Alvarez Naparra. L'acte ha tingut lloc en Donostia-Sant Sebastià i l'informe ha estat recollit per Eneko Etxeberria Álvarez, germà de Naparra. Han estat presents Bertha Gaztelumendi, directora de l'informe, Jon Mirena Landa, i la directora de Drets Humans, Víctimes i Diversitat del Govern Basc, Monika Hernando.
L'informe, elaborat per la Càtedra Unesco de Drets Humans i Poders Públics de la UPV/EHU, pretén impulsar una recerca eficaç per a esclarir el cas Naparra. Des de la seva desaparició l'11 de juny de 1980, s'ha investigat fins a quin punt l'Estat espanyol ha treballat per a esclarir el cas; les conclusions apunten al fet que s'ha produït una injustícia, ja que els intents d'esclarir el cas fins ara no han estat eficaços si es consideren des del Dret Internacional dels Drets Humans.
José Miguel Etxeberria Álvarez Naparra va ser membre d'ETA i posteriorment dels Comandos Autònoms Anticapitalistes. En 1978 es va exiliar a Ipar Euskal Herria i va desaparèixer fa 41 anys, l'11 de juny de 1980. Des de llavors, els seus familiars intenten donar amb el cadàver.
La recerca sobre el cas es va iniciar per primera vegada en 1980 i va ser arxivada sense tenir en compte que darrere de la desaparició existia un terrorisme d'Estat, segons l'informe elaborat per la UPV/EHU, els indicis no van ser degudament analitzats. Disset anys després es va reobrir el cas per iniciativa de la família, que va posar una querella. El cas va estar en els tribunals durant cinc anys, però el jutge i el fiscal, lluny de tenir una actitud proactiva, diuen els autors de l'informe de la UPV/EHU.
Fins a 2017 s'havia restablert el cas, quan els familiars van aconseguir que s'iniciés un reconeixement en el bosc de Mont-de-Marsan, en el qual es trobaven nombrosos exemplars. El cadàver no va aparèixer, però hi ha indicis que justificarien una segona evacuació, a pesar que fins al moment no s'ha obtingut l'autorització necessària per a això. Els ponents sol·liciten la realització d'aquesta recerca de manera proactiva.