Els dos principals electes de Kanbo (l'alcalde i el primer ministre) són els rabiados. Tres ciutadans han estat colpejats amb una plainta, per protestar a favor del desallotjament de la veïna Marienea.es la segona vegada que, a les 06.00 del matí, ens treuen del llit (amb el veí), uns deu amb coàguls, posant-nos els ferros en el sac, registrant la casa i retenint-nos en la gàbia durant tot un dia. Últimament amb un fill i un llaurador amic. Una qüestió més, per tant, altres quatre inculpacions, les mateixes que tenia en els últims temps (deterioració del material, negació de l'extirpació de teixit i d'ADN…).
En el primer cas han negat parlar en basc i finalment el procurador, si estava en francès, m'ha ordenat que em callés, en to desdenyós, rebentant el meu caràcter basc i fent veure amb severitat que la meva llengua era insignificant. Pura humiliació.
Pressió, amenaces, destitució, intimidació, enjudiciaments, una multitud de sancions contra els ciutadans que s'atreveixen a aixecar-se contra els seus projectes. Aquestes són les seves armes, les seves respostes, per a protegir els seus projectes personals. Ahir vaig saber, al matí, que Bouygues ens posa novament en dubte, perquè les condemnes que sofrim en el primer judici no són suficients per a ells.
Una crua realitat és també, un sistema que, senyoria, en mans dels grans mandataris, ens reté com a immòbils sota el poder, silenciosos
En les arpes dels senyors rares vegades s'arrosseguen els paisans. En l'Edat mitjana, els senyors feien explotar als pobres llauradors, als éssers humils, esclaus dels seus serfs, quan els seus interessos personals es commovien. El règim aristocràtic els donava aquesta capacitat, el d'avui, el règim democràtic deixa les mateixes facultats als senyors del poble, que són els que més tenen amb els nostres vots. Quina destresa!
El poder que els concedim no es limita en absolut a això, sinó que governen el nostre territori com ells, tenint l'interès general en la punta de la butxaca en els flancs. L'amo de Marienea no té necessitats, però l'alcalde ha establert els fons que té entre Kanbo i Itsasu per a construir, a costa de tots, la voluntat del poble, l'instrument dels llauradors, els sentits del medi ambient. Tot un moviment ciutadà s'ha aixecat contra aquesta desmesurada operació: la ciutadania local, els càrrecs electes de l'oposició, els pagesos enfront del poble i els col·lectius que esperen a la terra tenen als nostres senyors tot per davant per a negar-lo, amagar-lo, mentir, trair i oprimir. I si això no fos suficient, en el cas del PLU de Kanbo, que ha possibilitat el projecte de Marienea, els advocats de la Mancomunitat Territorial del País Basc, en nom de tots els nostres electes, han anunciat que no té interès en l'agricultura el magnífic pasturatge de Marienea que representa un ramat d'ovelles. I pensar en qui ha pres la decisió? Fins a on s'emporten la broma, el menyspreu? Tenim una nova expressió que es van de la realitat del nostre país en un joc normal.
Justícia, que jutgin en nom dels ciutadans, que els electes representin als ciutadans, ja tenim la típica catecisme! Seria irrisori que el sistema que es fongui en aquestes paraules no ens arrabassés o ens espatllés realment. Una crua realitat és també, un sistema que, senyors, en mans dels grans senyors, ens manté en el poder com a immòbils, silenciosos.
El que no es mou no cura els conflictes! Estiguem alerta!
Filipe Lascaray