A vegades una gent ens pregunta per què oferim informació sobre vegetarianismo, veganisme i ramaderia. No és bastant contradictori? Nosaltres no ho creiem així, perquè la nostra intenció és a) ajudar a reduir la quantitat total de carn consumida, i b) ajudar la gent a guanyar-se la vida en petits caserius, la qual cosa és molt més difícil –quan no és impossible– sense animals.

Si el món es convertís demà en un vegà, quant es complicaria la vida per als petits agricultors ecològics?

Veurien, sens dubte, reduïdes les seves possibilitats i disminuiria el nombre de petits baserritarras. Fonamentalment es reduirien les seves possibilitats de producció en el mercat i potser de producció d'altres dolços, com els bolets. Al cap i a la fi, voldria dir que no podria vostè mantenir una petita hisenda en moltes zones no aptes per a llaurar la terra.

I en quina mesura als petits baserritarras els resultaria difícil viure només de les plantes? Haurien de treballar molt més per menys ingressos?

Aquesta és la meva opinió. Això es veu molt clar aquí, en la comunitat Monkton Wyld. Aquí jo, amb part d'una jornada de treball, faig tot el que és lacti –és a dir, llet, iogurt, formatge– més una producció de salsitxes, i això per a una mitjana de 30 persones al dia. Per contra, l'horta té dues persones treballant i, no obstant això, no arribem a ser autosuficients en les verdures, ni tan sols des de lluny. És evident com amb molt menys treball es treu més aliment als productes animals.

M'agradaria entendre fins a quin punt es complicaria la vida per als petits agricultors si no tinguessin l'oportunitat de produir i vendre els productes dels animals, competint de forma obligada amb els gegants del cultiu industrial.

Els petits grangers que no tenen unes terres molt bones per a fer camps, segurament es quedarien fora del negoci. Pots guanyar-te la vida de l'horticultura per a la fira, però per a això la teva terra ha de ser de molt bona qualitat, plana, bon sòl, no massa humit, etc.Però a un petit granger que es dedica a la biologia sense animals, li seria molt més difícil sobreviure que a un agricultor que treballa amb químics, ja que no tindria fem per a donar a la seva terra –a més de tenir menors ingressos–. La majoria dels productors de cultius biològics, per exemple, tenen animals, perquè és l'opció més intel·ligent. Per contra, la majoria dels agricultors que es dediquen a la química no tenen nitrogen, fabricat amb combustibles fòssils, i que no construeix sòl.

Si tens arbres fruiters en el teu petit caseriu i també guanyat, l'herba sota els arbres és la teva primera collita: els arbres potser no et donaran fruit fins a setembre, però per a juny tens una collita amb herba per a alimentar als animals, perquè fins llavors els arbres no tenien moltes fulles i han pogut aprofitar tot el sol. Això també t'ajuda a augmentar i a sobreviure els teus beneficis. Si no tens bestiar, llavors tens un problema: et demana que et tallin les herbes amb sega (o el que és pitjor, que et matin amb medicaments) i no tens un animal per a adobar els teus arbres.

En la majoria de Gran Bretanya, sense animals no series capaç de guanyar-te la vida en un petit caseriu. Per a això hauries de tenir bones terres que llaurar. I fins i tot llavors, si ets un petit granger que té terres per a llaurar, et serà més difícil competir amb l'agricultura industrial que si ets un petit granger que té una granja mixta, perquè en granges de gran grandària usen maquinària i químics. Si no es produís carn, hi hauria molt menys petits baserritarras –al marge dels horticultors que estan en la fira– i l'agricultura s'industrialitzaria molt més.

El teu llibre està ple d'arguments com els que has esmentat. Quin creus que és la principal conclusió que ofereix?

He demostrat que prop del 50% de les carns i productes lactis del món es produeixen amb gran impacte ambiental, alimentant a l'animal amb cultius en els camps, un sistema molt ineficient. Però, d'altra banda, hi ha una enorme quantitat de plantes –subproductes de l'agricultura especialitzats en la producció de plantes– que els éssers humans no mengem. Per tant, són aliments per a malgastar –restes de menjar, residus de processos de transformació, collites deteriorades, excedents de collites, vegetació de zones que no es poden llaurar…– i no té sentit no alimentar als animals amb ells. Perquè els animals produeixen fem, que garanteix la fertilitat de la terra, i també ens aporten aliments de gran qualitat. No té sentit deixar als animals fora de l'equació.

Per sobre de tot això, per a assegurar-te que en un mal any hi haurà suficient cultiu, has de deixar un plus cada any, això és el que es diu magatzem d'aliments. El bestiar aporta elasticitat al sistema alimentari. Si no hagués guanyat –o alguna cosa més, per exemple, alcohol– per a acumular els teus excedents de blat, ordi i altres cultius, llavors la gent no podria reunir prou en un mal any i això suposaria augmentar el risc de fam a molta gent en els anys de mala collita. Per a evitar aquest risc, has de crear cada any un excedent de cultiu i quan l'has aconseguit, la manera més eficaç d'usar-ho és alimentant als animals. També pots fer ginebra o usar-la en el teu cotxe, però la forma més eficaç és que el bestiar s'alimenti amb ell des de lluny, a la llet o als porcs. No fer-ho així és un desaprofitament. Perquè obtens carn amb un impacte ambiental molt petit, perquè és un subproducte del sistema agrari.

Vostè és crític amb el sistema de la carn industrial. Diries que mengem massa carn?

Sí. Crec que als països industrials la quantitat de carn que avui mengem ha de reduir-se a un terç si volem parar-nos a alimentar als animals amb cereals, al marge d'aquest excedent que abans comentava per als anys dolents.

Nosaltres prenem en una cistella la carn ecològica que ens serveix un caseriu de Yorkshire. Rob, el granger, em diu que si el consum de carn baixa a tot arreu, és la mateixa gent que menja menys carn o que abandona per complet la carn la que compra normalment als petits grangers que treballen en la polseguera. Per tant, els petits baserritarras sofririen els danys, però no afectarien les granges industrials.

Li dono la raó. Si et converteixes en vegà, t'oblides de la força que tens per a pressionar a la indústria càrnia i crear una ramaderia digna. Si només consumeixes una carn sostenible –i com jo uns altres reivindiquem que no mengis carn de les granges industrials–, llavors tu també estàs creant la demanda d'una carn digna i estàs disposat a pagar més per això, donant així incentius als baserritarras perquè la carn es produeixi amb major humanitat i menor impacte ambiental. Però si vostè rebutja per complet la carn, llavors no crea cap petició per a aquesta digna producció, i això, com li he explicat abans, no és gens bo des del punt de vista mediambiental.

Estic d'acord, jo també, però Rob em diu que els únics que s'interessen per aquest missatge són els que es preocupen pel tema, la majoria no té cap problema a menjar carn de les granges industrials i no els importa aquest missatge.

Crec que aquestes idees, per grans que siguin, s'estan obrint. Per exemple, en els comerços britànics aviat no hi haurà més que ous de gallines criades. Cada vegada està més assumit que tenir les gallines en gàbies és una cosa dolenta. Per tant, les coses canvien.

Una altra cosa que els diria als vegans és que si el món es fes vegà demà, no podríem caçar conills ni cérvols, que no tenen caçadors naturals al Regne Unit, o no podíem alimentar als animals entre les maduixes, o els boscos, i per això hauríem de convertir-nos en més hàbitat natural per a la producció de camps, cultius i hortalisses.

I segurament també això significaria que dels nostres aliments estaríem obligats a importar-los de l'estranger: de soia, plàtans, cocos, arròs, etc.

I si deixéssim de menjar peix –en alguns països el peix constitueix gran part de la proteïna que la gent agarra– necessitaria molt més terreny rural perquè el cultiu substitueixi aquestes proteïnes per plantes, la qual cosa també significa reduir els hàbitats naturals.

És veritat. Caldria llaurar molt més terreny per a produir menjar humà. Però en aquests moments s'utilitza un munt de terra de cultiu per a produir farratges per a bestiar. Per tant, [excloent la necessitat de pastura per als animals] quedaria molt més sòl disponible, la qual cosa alleujaria la necessitat de canviar els hàbitats naturals. Sens dubte, si visquéssim completament a dieta vegana, necessitaríem menys terra per a alimentar-nos. Però el guanyat pasturatge té un efecte beneficiós sobre el sòl. Fan viure l'ecologia basada en la prada, sempre ha estat així, per grans grups d'herbívors salvatges, però això ja no és avui, almenys als països desenvolupats. El que necessitem és una mescla ordenada d'arbres, prades i camps aromàtics. Si no tenim bestiar, no podrem tenir aquest tipus de mescles si no juguem amb incendis, combustibles fòssils i maquinària. I això no té per què fer-se. Els animals ho fan amb molta més eficàcia: fan millor que qualsevol altra collita de biomassa i fertilització del sòl.

Com sabem per experiència, els vegans probablement respondran que l'ecologia ho feia molt bé per la seva part perquè els humans creessin prades abans que es derroquessin les selves… o això no era una ecologia “bona”?

Abans dels éssers humans hi havia animals que pasturaven en les prades, i sempre hi ha hagut una “guerra” –si així ho vols cridar– entre els arbres i les prades. Els arbres s'enreden a donar-los ombra a les prades, i els prats cobreixen la terra dels arbres prou com perquè no creixin en ella llavors d'arbres. Així ho aconsegueix el prat en col·laboració amb els animals herbívors, que, menjant herba, formen una catifa tan dura que ni els arbres ni els arbustos poden travessar. Si tires una gla en la gespa no germinarà, perquè no trobarà mode d'arribar al sòl, abans arribarà un animal i s'ho menjarà.

L'home no va inventar els animals que pasturen, sinó que els va domesticar.

Què pensa vostè amb l'argument moral que està mal criar bestiar o matar a un ser sensible (un ésser que sent)?

Em sembla que és una qüestió d'angoixa moral (moral squeamishness). El final de la majoria dels animals, inclosos els predadors en el cim, és que algun dia un altre menja quan envelleixen o emmalalteixen. Tampoc admeto que els animals sofreixin menys quan són salvatges que en la ramaderia. Els ramaders cuiden dels animals. Els animals aporten carn, lactis, ous i adob per a la terra, i el ramader els garanteix una vida ordenada, alimentats a l'hivern i que els dona una mort ràpida. No es poden garantir en la vida salvatge.

Per posar un exemple, els senglars crien entre 5 i 6 cries a l'any. Si tots arribessin vius a la maduresa, aviat el món s'ompliria de boscos. Però no tots sobreviuen. El 90% de les cries de senglar moren abans d'aconseguir la maduresa. Així funciona la naturalesa: crea un enorme excedent de cadells, dels quals la majoria o els predadors s'alimenten o moren de malaltia o fam. El que l'home fa és assegurar als animals que alimentarà a les seves cries fins a l'escorxador, i que llavors tindrà una mort ràpida i sense dolor. No seran assassinats pels predadors, que sovint els donen llargs minuts de terror, i no els deixaran morir per dolor, malaltia o fam. Les pors, l'agonia i la por als animals salvatges estan molt lluny dels que viuen els animals de granja. Crec que el no acceptar això té més a veure amb les sensibilitats morals de cadascun que amb el benestar dels animals. Tot això ho dic únicament sobre els petits ramaders que crien animals sense gàbies i humanament, no sobri l'agricultura industrial, a la qual m'oposo.