S'han analitzat nou festes o ritus de la CAB i en tres dels casos les danses tenen un pes significatiu, concretament en Berriz, Antzuola i Tolosa. L'estudi destaca el procés participatiu per a aconseguir el consens en la participació de les dones en la Dantzari dantza de Berriz. A més, s'han recollit els canvis que s'han produït en les parenceries de Mairua en Antzuola i Sant Joan a Tolosa, com la incorporació de les dones a les danses.

Ballarí de Berriz

La Dantzari dantza es balla en Berriz durant les festes de Sant Pere i Santa Isabel. Durant anys ha sortit a la plaça un grup de dantzaris format per homes, però en 2014 un grup d'amics del poble va plantejar a l'Ajuntament la necessitat de canviar el costum. Gràcies a això, l'Ajuntament va iniciar el procés participatiu per a iniciar el canvi al costat de dos grups de danses locals i la comissió de festes. Van arribar a un acord l'any 2017: es va decidir que la dansa es mantindria i que tant homes com dones ballarien, sense cap distinció. Finalment, en 2019, per primera vegada, una dona va participar en la Dantzari Dantza de Berriz. L'informe destaca la implicació de l'Ajuntament i la col·laboració dels experts en l'inici del procés participatiu, en el qual l'associació Dantzan va exercir de consultora amb l'Ajuntament de Berriz.

Parenceries d'Antzuola i Tolosa

En 2006, la Parenceria del Moro d'Antzuola va mostrar la seva intenció de donar una empenta en la localitat per a actualitzar la parenceria i adaptar-lo al context social actual. Als dos anys es va modificar la representació, danses i música de la Parenceria, amb l'objectiu que l'esdeveniment fos més inclusiu i sensible a la diversitat cultural i de gènere. Entre altres coses, el grup de danses Oinarin d'Antzuola va crear una nova coreografia, un zortziko per a noies, per a compensar que les danses de troqueo només les ballaven els nois. Encara que no s'ha recollit en l'informe, en 2016 les dones també van començar a ballar les danses de troqueo.

En la parenceria de Sant Joan de Tolosa van començar a admetre dones en diverses companyies a partir dels anys 80, però fins a 2013 el grup de bordon-dantzaris ha estat format exclusivament per nois. Aquest any, diverses nenes van participar en la processó, en la bordon-dantza i en l'aurresku. Va ser el resultat del treball intern del grup de danses Udaberri. També van comptar amb la col·laboració de l'Ajuntament, que va posar en marxa un procés de reflexió més ampli sobre les festes.

Informe: “Estratègies per a la participació de les dones en les festes locals de la Comunitat Autònoma d'Euskadi” (PDF) (Emakunde, 2021-03)