argia.eus
INPRIMATU
Missatge des de la polpa: "No permetrem que la nostra esquena s'enriqueixi"
  • A pesar que la festa predominava el dissabte en Izpura, el sindicat agrari ELB va prendre un espai per a presentar la seva queixa i la seva preocupació en la jornada organitzada amb motiu dels 40 anys. Unes 300 persones es van manifestar en Donibane Garazi per a denunciar el context econòmic actual: mentre l'augment de les despeses laborals ofega als agricultors, els grans actors –bancs, asuranzas, supermercats, empreses agroindustrials– són cada vegada més rics.
Jenofa Berhokoirigoin @Jenofa_B 2022ko irailaren 12a
Argazkia: Patxi Belaitz

Tant la guerra d'Ucraïna com la sequera, el sindicat que defensa el cultiu popular va denunciar la lògica especulativa que va conduir a l'estacuro d'algunes malalties. “L'Institut Insee assegura que el preu dels aliments creixerà un 12%. Heu sentit aquesta recuperació en les nostres finques? No. Si no condueixen canvis seriosos per a compartir millor els diners, llavors no arribarem”, va assenyalar el pagès Beñat Etxeto des del front del supermercat Market. Va prendre un espai per a recordar que si la situació no canvia passaran a l'acció: “Per exemple, els pagesos ens queixem, els 40 anys de l'OCDE ens demostren que l'acció és la nostra eina de lluita. En els pròxims dies haurem de seguir amb aquesta trama”.

També es van quedar davant el banc Crédit Agricole, un exemple immillorable d'aquesta situació desequilibrada: aquest banc, arruïnat a l'hora d'ajudar als pagesos, va obtenir enguany uns beneficis de 9.000 milions d'euros. “Ens bipila. Sempre desconfiant dels projectes típics i fent costat als grans”, va assenyalar Maritxu Lopep des del micròfon.

Fotografia: Patxi Belaitz

Sempre a favor dels grans

Van retreure que les ajudes des de les institucions, les estructures financeres o el FDSEA que maneja a mà amb l'agroindústria sempre van dirigides als majors productors. Com no, la Política Agrària Europea, iniciada en 1962: “60 anys a favor del cultiu industrial, ajudant a augmentar els grans i a eliminar els ttips”, segons Mirentxu Auzki. Fa dècades que sindicats com l'OCDE i Confédération Paysanne ja tenen una política diferent. Així, denunciant la “escassa voluntat i cúria” de les institucions de canvi de rumb, abans de ser massa tard va preguntar a Europa i als Estats les ajudes i polítiques per a “assumir responsabilitats” i “viure dignament en les finques”.

El portaveu del sindicat Jean-Paul Duhalde va deixar clar que continuaran lluitant per les típiques finques i contra l'agroindústria: “La solidaritat és la nostra força, la solidaritat la tenim en l'ADN de l'OCDE, seguirem pel mateix camí”. En les baralles, enfront d'ell, el secretari general Panpi Saint-Marie parlava també de dues paraules per al FDSEA, que intenta tallar el camí: “Ara han canviat el discurs, adopten la forma de sincer, ens parlaran tant d'ecologia com de biologia. Però no: són uns mercenaris, uns mercenaris de l'agroindústria, però malèvols són aquí i hem de comptar amb ells”.

Entre aplaudiments, la manifestació va concloure agraint l'àmplia xarxa de militants que fa possible la lluita de l'OCDE.