L'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz i la Diputació d'Àlaba han publicat el llibre Mel A. Escrit per Elustondo. Amb aquest nou treball es vol homenatjar, d'una banda, als qui a principis del segle XX van promoure l'escolarització de nens i nenes en basca a Vitòria-Gasteiz i, per un altre, a la qual es coneix com la primera andereño de Vitòria-Gasteiz. La publicació també analitza l'època en la qual es va començar a promoure l'euskaldunización a Àlaba.

Segons recull el llibre, Izaskun Arrue va començar el 4 de desembre de 1963 a fer classes de basc a un petit grup de nens en la seva pròpia casa, al carrer Zerkabarren 9.ean. Segons els registres, es tracta d'una de les primeres activitats desenvolupades a Vitòria-Gasteiz en aquella època, i una de les llavors del moviment de recuperació del basc. Sense oblidar, per descomptat, la importància de les persones que van començar a aprendre basca abans de la guerra. Els seus fills van ser els primers alumnes d'Arrue.

Partint de la figura d'Arrúe, Elustondo ha sintetitzat en les últimes dècades la història del basc a Àlaba i a Vitòria-Gasteiz. A més, ha donat a conèixer a diversos protagonistes: Pilar Landaburu, Andoni Pérez Cuadrado, Isabel López d'Uralde, Pedro Anitua, Ramón Narbaiza, Peli Romarategi, Andoni Urrestarazu, Peli Presa, Peli Martín, Juan Enekotegi, José Antonio Arriola, Teresa Urrestarazu, Rafa Etxegarai, Agirre… Ikastola de la República, Ramiro de Maeztu, Seminari, Santuari d'Estíbaliz, Jesús Obrero…

Després de la mort d'Arrue, en 2016, va sorgir la idea de publicar el llibre, i va anar llavors quan l'autor va començar a analitzar les seves històries. Després dels passos d'Izaskun Arrue s'han recollit en el llibre, que consta de 120 pàgines i fotografies a color, que es posarà a la venda a 12 euros.

Aquesta notícia ha estat publicada per Arabako Aleak i l'hem portat a ARGIA gràcies a la llicència CC-by-sa.