Aquesta notícia em portaria, per descomptat, al somni que em torbava tota la nit: el responsable de salut d'un partit abertzale de l'oposició reprenia als que demanaven que escrivissin en basca documentació clínica de l'hospital, perquè volien que la llengua dels bertsolaris tingués el seu lloc en l'àmbit científic sanitari.

“La solució serà un traductor automàtic” cridava el responsable, “esteu encadenats en els sistemes de traducció automàtica estadística i avui vivim en l'era dels sistemes de xarxes neuronals”. No obstant això, segons els experts en la matèria, aquests traductors automàtics neuronals encara trigaran vint anys a ser substituïts per traductors humans.

Mentrestant, no s'exigirà el perfil lingüístic als professionals sanitaris. Els tècnics de basc contractats per Osakidetza realitzaran les traduccions necessàries a aquells ciutadans que sol·licitin la redacció dels informes en el seu idioma, encara que el treball indirecte suposi un increment dels costos sanitaris. Tot això, per no exigir als professionals el requisit de basc.

Fan falta vint anys més per a veure la solució que proposa aquest responsable? Quina bogeria! On estan Euskaltzaindia, les institucions a favor de la recuperació del basc, la ciutadania basca? Al final, en el meu somni, va aparèixer el responsable mut d'una institució creada per a exigir l'ús del basc en la sanitat basca. A les mans un supercomputador que feia un bilió d'operacions de coma flotant per segon. El propi responsable també era un robot.

Iñigo Jaca Arrizabalaga.
Hendaia.