Milers d'euskaltzales i aficionats a la cultura basca s'han donat cita a Durango durant un llarg cap de setmana, en una cita anual molt ben assentada. Esperes d'entrada, d'1 hora, sota la pluja... La gent ha tingut gana de cultura. I s'haurien satisfet, perquè així s'ha vist en els somriures de la gent de l'interior dels llocs. A la llengua en crisi, a la cultura d'aquesta llengua en crisi, a la persona que s'ofega... Encara que sigui per una vegada, respira. Però el missatge és clar: cal difondre-ho tot l'any.
Amb la proliferació d'espais estructurals, l'activitat cultural basca tindria més receptors habituals", ha assenyalat Gerediaga, organitzadora de la Fira de Durango, una vegada finalitzada l'edició d'enguany. De fet, la principal conclusió és que els amants de la cultura estan disposats, i ho necessiten, i ho necessiten, a formar part d'un sistema cultural basc sa. "Tot això ens porta a pensar", han precisat els organitzadors, que han demanat a tots els agents culturals, institucions públiques, mitjans de comunicació, creadors i aficionats a la cultura que reflexionin sobre això.
No facis lectures ràpides: no estan multiplicant exponencialment les Fires de Durango. Sinó d'estendre la cultura basca al llarg de tot l'any, de moltes maneres, en els nivells i formes d'aparició, tant quantitativa com qualitativament; de fet, són moltes les gents culturals i culturals que tenen el basc a Euskal Herria, tal com s'ha confirmat una vegada més en la Fira de Durango.
Les dades es donaran a conèixer l'any que ve. S'han analitzat els perfils de visitants i venedors.
Durango, a vessar
Molta gent s'ha unit. Milers d'estudiants es van donar cita el dijous al matí en el Matí d'Estudiants; Durango va rebre uns 100 autobusos de tot Euskal Herria, i molts d'ells van acudir en altres mitjans de transport públic. Abans del matí, la zona de Landako va estar plena d'aforament, i en alguns moments es va tancar l'accés al recinte.
No obstant això, el que hagi caminat per Durango o el que hagi seguit els mitjans de comunicació sap que el divendres va ser el dia més multitudinari. Des del matí, gairebé fins al vespre, l'aforament havia estat superat, i la gent a la qual li tocava fer cua no va tenir cap mèrit. També hi havia hagut una hora, sota la pluja i amb una temperatura no gaire agradable. A tots ells l'organització els ha expressat el seu més sincer agraïment.
El dissabte va ser en la mateixa línia referent al temps, també referent a l'ambient, però amb menys gent. Malgrat això, l'aforament s'ha omplert en més d'un moment i les cues han arribat a l'exterior. El diumenge, en canvi, serà més tranquil, per a estar a casa amb el temps també.
La beca de creació, el projecte d'il·lustració
Harien illa Prenent el basc com a tema principal, era una intervenció artística de l'organització de la Fira de Durango, i la il·lustradora d'Abadiño Irati Bazeta ha estat la guanyadora, amb el projecte Harien illa. Tindrà un any per a dur a terme el projecte i exposar, per a això compta amb una beca de 15.000 euros.
Segons ha anunciat Baeta en roda de premsa, el seu treball se centrarà en la pintura i la pintura. La idea és crear una dotzena de peces i li agradaria compartir reflexions, entre altres coses, fomentant la participació ciutadana. Es planteja diverses preguntes: "Qui és el basc la gent? Què suposa que el basc sigui gent? Tenim consciència que el basc som gent? Tots tenim els mateixos recursos per a viure o per a arribar al basc? En quina situació hem sentit l'estrès lingüístic? Es tracta d'un projecte que ha estat elaborat a partir de diverses preguntes".
Per setè any consecutiu, Gerediaga Elkartea i l'Ajuntament de Durango, en col·laboració, han realitzat la convocatòria de beques. La Fira de Durango ha volgut ser "més que un aparador", ja que molts joves se sentien "companys de viatge dels nous" creadors, amb moltes disciplines, amb ganes de crear, en basca i des de basca.
Homenatge a Benito Lertxundi
La Fira de Durango compleix 59 anys i porta 60 anys damunt de l'escenari. Per tant, ha estat allí des del primer any.
Però no serà més, almenys com a músic d'escenari. El 27 de novembre, el músic Bard d'Orio va anunciar la seva retirada al costat de dos discos del concert que l'any passat va gravar a Guernica. Aquest últim treball ha estat un dels més significatius de la Fira de Durango d'enguany.
El Bard d'Orio ha estat qui, perquè hi ha qui, també en la història de la Fira de Durango, per descomptat, van tancar l'edició d'aquest any d'una manera molt especial i poc habitual en Landakogunea. Els músics, visitants i membres dels estands que eren allí van cantar junts la cançó Oi mestressa Eskual Herri que Etxahun Iruri va escriure i que Benito Lertxundi va donar a conèixer. En l'escenari de la sala principal, seguint les guitarres d'Iker Lauroba, molts músics van cantar en el cor.
A
Nestor Basterretxea també li ha donat les gràcies el treball de disseny i il·lustració de l'artista de Bermeo Nestor Basterretxea ha estat exposat en una exposició en el Museu de Durango. Moltes de les obres han estat mai vistes. Basterretxea ha tingut relació amb la Fira de Durango, la imatge de la qual per a aquesta 47 edició va ser creada per ella mateixa en 2012.
Gerediaga també ha recordat la relació de Basterretxea amb el Duranguesado. Entre altres, l'escultura 'La Mort' que va venir del cel en homenatge a les víctimes del bombardeig d'Otxandio i l'obra 'El Tercer Estela'.
GALERIA DE FOTOS. De la mà de Dani Blanco i els fotògrafs de la Fira de Durango.
.jpg)
ARGIA i Bizi Baratzea han presentat les seves novetats d'enguany.
