La missió de l'Organització Internacional de l'Energia Atòmica s'ha traslladat a la central nuclear de Zaporizhia el matí del 31 d'agost, amb la intenció de passar diversos dies allí. "[Missió] és avaluar la seva situació real per a contribuir a la màxima estabilització", segons ha indicat Mariano Grossi, Director General de IAEA. L'estructura de l'ONU també pretén aconseguir una representació que sigui present de manera permanent.
En les últimes setmanes l'ambient en Zaporizhian es va escalfant, augmentant el risc d'accident nuclear. Poc després d'entrar a Ucraïna, el 4 de març, l'exèrcit rus va fer seva la central nuclear del sud-est d'Ucraïna, els treballadors del qual continuen pertanyent a Ucraïna. Des de llavors els voltants de la central es troben en el camp de batalla, i totes dues parts acusen l'altra dels bombardejos realitzats en aquesta.
Grossi ha deixat clar que "existeix un veritable risc de catàstrofe nuclear". En total, sis dels quinze reactors d'Ucraïna són reactors en la central de Zaporizhia. El perill es va fer real el 25 d'agost, per la completa desconnexió dels reactors a causa d'un incendi, apagant completament la central nuclear per primera vegada en la història de la instal·lació nuclear, que va tornar a encendre's l'endemà. Una central nuclear es va veure obligada a parar el sistema de refrigeració continu, augmentant el risc d'un accident. La companyia Energoatom també va informar el passat 27 d'agost de l'existència de "vessaments d'hidrogen i trencaments de substàncies radioactives", causant "alts riscos d'incendi".
A principis d'agost, Rússia va autoritzar la IAEA la seva assistència. De fet, el 5 d'agost van començar els bombardejos en la zona de la central i l'estructura de l'ONU va prosseguir la seva petició d'assistència amb la finalitat de controlar-ho. Des de llavors han vingut organitzant la missió, garantint la seguretat dels quals la duen a terme.
Amb sis reactors de 1.000 megavats, la central més gran d'Europa és la central de Zaporizhia, convertida en camp de batalla. "El desastre nuclear no implicaria un mecanisme de descàrrega radioactiva similar al reactor 4 de Chernobyle. (…) No obstant això, podem imaginar seriosament que tinguéssim alguna cosa que va succeir a Fukushima", diu Bruno Chareyron Criirad, director de laboratori de la Comissió Independent de Recerca i Informació sobre Radioactivitat.
L'accident greu va ocórrer en 1985 en la central de Chernobyl, situada a Ucraïna. En l'actualitat, a més de Chernobyle, l'últim reactor de la qual va tancar en 2000, i Zapore Jai, les centrals ucraïneses són Rivn i Khmelnitskin.