Així com la salut pot ser una prioritat individual, la llengua és l'essència d'un poble, la cosa més valuosa. En definitiva, la llengua és el portador cultural d'un poble, una comunitat de parlants que connecta amb el seu passat, present i futur a través de la transmissió intergeneracional de la llengua. D'aquesta manera, la majoria dels pobles volen preservar la seva llengua.
La salut individual i la del poble conflueixen en la sanitat: no hi ha atenció sanitària de qualitat, ni equitat, ni justícia lingüística, si l'atenció sanitària no es presta en l'idioma del pacient: en el nostre en basc. D'altra banda, no hi haurà Euskal Herria euskaldun si no euskaldunizamos el sistema de salut.
Els plans de basc i les polítiques lingüístiques són, per tant, indispensables per a garantir la salut individual i de la comunitat de parlants mitjançant l'atenció sanitària en basca. Osakidetza ha creat les seves: la primera en 2005 i la segona en 2013. Ara estem en un moment crucial, ja que enguany hem celebrat la III. Desenvolupar el Pla de Basc. Es pot dir que estem en una cruïlla. Però desgraciadament, no hi ha un cap del Servei de Basc. Com hem pogut saber, en aquest moment s'està cobrint la situació d'un treballador interí de gestió. No tenim cap dubte que és un treballador fi i honest i li desitgem bona sort en el seu treball. No obstant això, el treballador no és fix, per la qual cosa no compleix els requisits exigits en la nostra organització per qualsevol Direcció de Servei.
Els plans de basc i les polítiques lingüístiques són, per tant, imprescindibles per a garantir la salut individual i de la comunitat de parlants mitjançant l'atenció sanitària en basca
D'acord amb la llei, la Direcció de Recursos Humans hauria d'obrir una convocatòria per a la provisió d'aquest càrrec, que és la que obtindrà el lloc III. Perquè el Pla de Basc s'abordi al més aviat possible. Qualsevol persona interessada a ocupar aquest càrrec, segons la normativa, ha de tenir en propietat plaça en qualsevol organització de serveis d'Osakidetza, és a dir, ser personal fix. Sospitem que, en tractar-se d'una lliure designació, la direcció d'Osakidetza està esperant que l'OPE finalitzi per a ampliar aquesta convocatòria pública amb la finalitat de poder triar un company o companya adequat al seu interès. De fet, un tècnic no decideix la política lingüística: se li donen les normes, les ordres dels caps. No té un poder real per a prendre decisions. I això és, al cap i a la fi, el que volen: un serf, que farà un pla sense pulmons, que estarà fos dels centres de poder i en deute amb les autoritats, per por. No és just que en el procés de normalització del basc sigui tan important utilitzar aquest tipus de pràctiques no habituals i inadequades. No suposarà cap benefici per a Osakidetza, ni per al Servei de Basc, ni per al basc. Igual que amb l'OPE, el frau ha arribat, tret que es tracti del basc. L'excap de Servei va afirmar que el decret de normalització en Osakidetza és competència del Lehendakari i del Conseller de Sanitat, no d'un tècnic. El Cap del Servei de Basc és el que ells vulguin, quan vulguin, perquè faci el que ells vulguin. I si cal esperar per a això, no hi ha cap problema: Una vegada finalitzada l'OPE, obtindrà la plaça i serà llavors quan s'obri la convocatòria per al seu nomenament. Sabem, per endavant, qui serà el pròxim cap del Servei de Basc. Estafa en Osakidetza, frau al basc. En detriment dels pacients, en detriment del nostre país. Salut, desastre, fes el que vulguis.
* * * *
A la direcció de Recursos Humans d'Osakidetza-Servei basc de salut:
El Decret 67/2003, de 18 de març, pel qual s'estableixen les normes i plans per a la normalització de l'ús del basc en Osakidetza-Servei basc de salut, conforme a la Llei 10/1982 oinarrituta.Legeari, determina que Osakidetza ha d'establir un pla específic de normalització, el desenvolupament de la qual, implantació i avaluació correspon al Servei de Basc que està al capdavant dels Recursos Humans d'Osakidetza. Enguany, l'any 2020, s'ha celebrat la III. Cal posar en marxa el Pla de Basc i, per tant, es pot dir que estem davant un moment decisiu.
En aquest sentit, la Direcció de Recursos Humans té l'obligació de nomenar un/a Cap/a del Servei Corporatiu de Basc. L'any 2010 es va realitzar l'última convocatòria per a la provisió d'aquest càrrec pel sistema de lliure designació, sent Sr. Xabier Arauzo Uriarte, fins fa poc, el Cap del Servei de Basc. Desgraciadament, ha deixat el seu càrrec a la tardor de 2019, per la qual cosa en l'actualitat no hi ha un cap definitiu del Servei de Basc.
La Direcció de Recursos Humans d'Osakidetza-Servei basc de salut, conforme a la legislació vigent, hauria de convocar la provisió d'aquest càrrec pel sistema de lliure designació. Per a abordar el Pla de Basc al més aviat possible. Qualsevol persona interessada a ocupar aquest càrrec, segons la normativa, ha de tenir plaça en propietat en qualsevol organització de serveis d'Osakidetza, és a dir, ser personal fix.
Segons hem pogut saber, en aquests moments, un treballador interí de la gestió del Servei de Basc està en situació de provisionalitat. No tenim cap dubte que és un treballador fi i honest i li desitgem bona sort en el seu treball. Però en l'actualitat el treballador no és fix, per la qual cosa no compleix els requisits exigits en la nostra organització per qualsevol Direcció de Servei. Sol·licitem a la direcció de Recursos Humans d'Osakidetza que confirmi o rebutgi aquesta informació. Sospitem que, en tractar-se d'una lliure designació, la direcció d'Osakidetza està esperant que l'OPE finalitzi per a ampliar la convocatòria pública per a la designació del Cap del Servei de Basc, amb la finalitat de triar a un company o companya adequat al seu interès. Creiem que no és just que en el procés de normalització del basc sigui tan important utilitzar aquest tipus de pràctiques inusuals i inadequades. No beneficia a Osakidetza, al Servei de Basc i al basc.
Per tot això, conscients de la importància que té tant en Osakidetza com en la societat basca, preocupats per la gravetat de la situació, se sol·licita a la direcció de Recursos Humans d'Osakidetza-Servei basc de salut, la immediata convocatòria pública d'aquesta. D'una banda, per a evitar pràctiques il·legals i per un altre, per a garantir un procés net, obert, ampli, ètic, legal i just. Al mateix temps, la Direcció de Recursos Humans d'Osakidetza hauria de realitzar una convocatòria pública com més aviat millor, impulsada per la situació del basc, deixant a un costat els interessos personals i sense esperar als resultats de l'OPE.
Si no fos així, ens veuríem obligats a denunciar públicament a la direcció de Recursos Humans.
Atentament,
Aitor Montes Lasarte
Mèdic de família en Aramaio, UAP Arrasate, OSI Alt Degui.