“Han passat 18 anys des que van aparèixer uns 400 grafits en l'excavació, 16 anys des que fos expulsat del camp d'excavacions de Lurmen sense proves científiques i 4 anys des que es va celebrar el judici sense aclarir el tema, podem dir que continuem investigant i els que van negar les datacions continuen destruint amb l'excavadora Iruña-Veleia”. Així comença la 4a edició que se celebrarà el 26 d'octubre a Durango. Presentació del Congrés.

Tinc el cas de la Mà d'Irulegi com a exemple clar de clarificació i no destrucció: estudis físics i químics, C14, proves de datació, suport total a la universitat i a les institucions… el que ha ocorregut i no succeeix amb els grafits d'Iruña-Veleia.

La periodista Elixabete Garmendia va explicar en poques paraules les raons per les quals el cas d'Iruña-Veleia no s'ha aclarit, en relació amb el succeït en els 14 anys anteriors, en el Berria del 20 de gener de 2020: “És lamentable que els arqueòlegs, lingüistes i historiadors no siguin capaços de posar en comú i resoldre el problema; lamentar que les institucions que treballen en l'àmbit del coneixement –Euskaltzaindia, Eusko Ikaskuntza, Jakiunde, universitats…– no hagin col·laborat en això”. Paraules que també serveixen per a avui.

Els qui defensen una hipotètica autenticitat –vull subratllar la possible paraula, perquè encara no s'ha demostrat científicament ni l'autenticitat ni la falsedat dels grafits– 4. El pròxim 26 d'octubre se celebrarà a Durango un congrés en el qual nou ponents exposaran la seva visió sobre diferents aspectes. Entre ells, Eliseo Gil Zubillaga, amb la intervenció d'un arqueòleg castigat. “Però també podria haver fet les reflexions d'un Arqueòleg maleït, que és el destí que m'ha tocat en aquesta tragicomèdia”, afirmava en la presentació.

Per a qui vulgui rebre informació, inscriure's o expressar la seva opinió: calendarioaveleia@gmail.com.

Tomas Elortza Ugarte