El judici va tenir lloc a Vitòria del 3 al 19 de febrer de 2020. Dies abans P.A. el periodista va enviar a Berria l'article de sentit Sugetzarra. Finalitzava així:

"Cal veure el que dona el judici. En qualsevol cas, és trist que després es judique tot; decebedor, els jocs d'interès que s'endevinen i es creuen en el moviment de la serp. És lamentable que els arqueòlegs, lingüistes i historiadors no hagin col·laborat i siguin capaços d'esclarir la qüestió; lamentablement, que les institucions que treballen en el coneixement –Euskaltzaindia, Eusko Ikaskuntza, Jakiunde, universitats…– no hagin col·laborat en això. […] Als bascos del segle XXI ens importa saber si algú, qui, entorn de l'III, van escriure en basc en trossos de ceràmica".

Tres anys després, després de conèixer el judici i la sentència, faig la següent reflexió:

El judici no va suposar gens bo, sinó un augment del sofriment i la confusió. La querella va ser interposada per la Diputació Foral d'Àlaba i des del primer moment se li va dir de mil maneres que aquesta qüestió havia de resoldre's per mitjans científics i no per via judicial. Tot en va!

En l'actualitat encara no se sap si el 87% dels grafits (254) són veritables o falsos. Només un dels divuit investigadors que van participar en els informes, José Vicente Navarro, va trobar indicis de falsedat en 36 grafits, basats únicament en la presència de metalls i descartant altres punts arqueològics a estudiar. I, just, el jutge el creu a ell! Això és seriós? Estic totalment d'acord amb el que E.G. considera "trist", "decebedor" i "lamentable", amb el comportament de les persones i entitats que no van col·laborar i no col·laboren en la solució.

És el de la mà d'Irulegi, que es va desenterrar, es va netejar, es va revisar i es va llegir, tot en disset mesos. Per contra, els grafits d'Iruña-Veleia porten disset anys totalment relegats, i fins que s'aclareixin, seguiran en altres anys.

Preses Elortza Ugarte