En el cas Iruña-Veleia, avui dia, crec que hi ha quatre temes: la verificació més científica de centenars d'ostraks, el judici d'Eliseo Gil i els seus companys, la vaga de fam de Gabixola, i l'actuació dels mitjans i la gent d'Euskal Herria.
Des de 2008 s'ha debatut molt sobre si les ostracas són veritables o falses. Els experts acadèmics oficials han realitzat les seves pròpies avaluacions: estratigràfiques, lingüístiques i iconogràfiques principalment. Algunes ostracas semblen ser falses i en el judici va declarar també un acusat. És més, si ens fixem en els nostres ulls no entesos d'avui, molts d'ells semblen bastant moderns.
Però són tots falsos? Són falsos molts dels guardats en caixes en el Museu d'Arqueologia d'Àlaba, fins i tot els que no han estat netejats i analitzats? Les anàlisis i les tècniques emprades pels acadèmics oficialistes són capaços de demostrar científicament la falsedat de les ostracas? Tot apunta al fet que "no", segons han assenyalat diversos investigadors de la Unió Europea.
"En el judici contra Eliseo Gil s'ha jutjat la seva actuació i la del seu grup, i no la veracitat i el valor històric de les ostracas d'Iruña-Veleia, encara no totalment determinat científicament"
Per això, els membres del moviment Iruña-Veleia Argitu demanen que una mostra d'ostraka s'analitzi en "laboratoris europeus especialitzats en arqueometría" amb totes les garanties científiques i que arqueòlegs de prestigi i independents "realitzin excavacions controlades" en el lloc dels grafits. Aquesta petició a les institucions ja ha estat subscrita per 144 personalitats i 2.2015 ciutadans (veure pàgina web Iruña-Veleia Argitu). Però ni les institucions ni els partits polítics han respost.
El procés judicial contra Eliseo Gil i els seus companys de treball està en el seu camí i s'ha obert la fase de recurs. La sentència de juny de 2020 la va declarar culpable d'un delicte d'estafa i falsedat d'uns grafits en l'Audiència Nacional. Però en el judici contra Eliseo Gil s'ha jutjat la seva actuació i la del seu equip, i no la veracitat i valor històric de les ostracas d'Iruña-Veleia, encara no totalment determinats científicament.
Precisament, Joxemari Lejardi "Gabixola", amb la seva vaga de fam, està demanant que es realitzin estudis científics determinants i definitius. Porta vuitanta i més dies en vaga de fam, utilitzant un dels instruments de lluita més ètics que una persona pot tenir enfront de la injustícia, un dels més violents en matèria de pau.
És una pena adonar-se que els mitjans de comunicació bascos han prestat molt poca atenció a aquesta vaga de fam. En la premsa en basca també hi ha hagut poca informació, i quan han publicat alguna cosa, a petició dels amics de Gabixola. Crec que a Euskal Herria abertzale es marginen les petites lluites populars, no permeses pels aparells sindicalistes polítics. El mateix va ocórrer en la lluita pel professorat propi de la UPV/EHU.
Més de dos mil persones han signat el manifest Iruña-Veleia Argitu, moltes d'elles d'alt nivell acadèmic i cultural. Però, al mateix temps, és evident que la "intelligentia" crítica basca/basca mira cap a un altre costat, i que la vaga de fam de la persona Gabixola li importa poc, fins a tal punt que riu i riu.