El cas dels grafits d'Iruña-Veleia ja té data de judici. El cas serà jutjat pel Jutjat penal número 1 de Vitòria-Gasteiz a partir del 3 de febrer de 2020. Prèviament, el 14 d'octubre, el jutjat citarà a les acusacions – Fiscalia d'Àlaba i Diputació d'Àlaba – i a les defenses – advocats dels tres acusats –. A més de qüestions de procediment, en la reunió s'analitzaran les possibilitats d'un acord que pugui ser aconseguit.

Són tres els processaments en la causa, que continua oberta la recerca. En el moment dels fets el director del jaciment, Eliseo Gil; l'arqueòleg Oscar Escribano; i el físic nuclear Rubén Manuel Cerdán. Als dos primers se'ls acusa de falsificar uns grafits trobats en el jaciment, mentre que al físic se'ls imputa informes falsos que demostrarien la veracitat d'aquests.

Peticions d'anys de presó

La Fiscalia demana per a Gil una pena de cinc anys i mig de presó per un delicte continuat contra el patrimoni històric i un altre d'estafa de document privat. La petició de la Diputació és de 7 anys i mig, ja que a les anteriors acusacions se suma un delicte continuat de danys i estafa. La Diputació sol·licita tres anys i nou mesos de presó per a l'arqueòleg Escribano, acusat d'un delicte de danys al patrimoni cultural. La Fiscalia eleva la petició a cinc anys i mig, en considerar que també l'acusa d'un delicte d'estafa. La Diputació demana tres anys i nou mesos de presó per al físic Cerdan, i la Fiscalia demana dos anys i sis mesos de presó per un delicte d'estafa.

Orígens del basc

En els anys 2005 i 2006, l'empresa Lurmen, que estava analitzant el jaciment arqueològic d'Iruña-Veleia, va donar a conèixer diversos grafits. Van sonar les històries. Els grafits estaven escrits sobre peces ceràmiques, de les quals es dedueix que en el segle III el basc estava estès al voltant. Més tard van arribar les acusacions de frau, i des de llavors s'han multiplicat les opinions i actituds a favor i en contra d'aquesta.