argia.eus
INPRIMATU
Investidura del Govern d'Espanya
Acord de Divendres Sant d'Irlanda com a referència en les negociacions PSOE-Junts
  • Fa temps que el PSOE i Junts estan negociant el suport d'aquesta última sessió d'investidura. En les obres de cuina s'ha tret a la taula l'Acord de Divendres Sant que es va desenvolupar en 1998 per a canalitzar el conflicte del nord d'Irlanda, tal com mostra El Maig aquest dijous.
Xabier Letona Biteri @xletona 2023ko irailaren 21
Sánchez eta Puigdemont 2016ko argazki batean. (Argazkia: Vilaweb)

La setmana vinent, el 27 de setembre se celebrarà la primera sessió d'investidura en el Congrés espanyol. El Rei d'Espanya va encarregar a Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, i encara que fracassarà mancant quatre vots, posarà en marxa un rellotge d'eleccions. Si no hi hagués acord per a la constitució del Govern d'Espanya per al 26 de novembre, caldria convocar noves eleccions.

Segons el periòdic esmentat, Junts no volia una espècie d'Acord Magestic signat en 1996 per Convergència i el PP. Segons aquest acord signat per Jordi Pujol i José María Aznar, Convergència va fer costat al govern del PP a canvi d'un pacte de finançament i de diverses transferències. Alguns dels fruits polítics d'aquesta negociació que porta directament Carles Puigdemont serien a molt curt termini i altres a mig-llarg termini.

És a curt termini i no poc difícil arribar a un acord entorn de l'amnistia. I seria a llarg termini arribar a algun acord per a l'autodeterminació. En aquest sentit seria interessant aquesta mirada estesa a Irlanda del Nord. A Irlanda es van signar nombrosos acords, però existien tres principis fonamentals per a la futura convivència: un, la llibertat dels membres presos de les institucions armades que mantenien el seu compromís amb l'alto-el-foc; dos, la posada en marxa del Parlament de Stormont i el repartiment equilibrat de poders entre els protestants i republicans per a la governança; i tres, el reconeixement del dret dels ciutadans d'Irlanda del Nord a decidir sobre el seu propi futur, per al que les institucions locals l'exigien i la possibilitat de consultar amb el Govern del Regne Unit.

Quant a l'amnistia, els juristes de totes dues parts estan preparant el text del projecte de llei que el Tribunal Constitucional espanyol no podria rebutjar. És un tema molt espinós a Espanya, però molts experts insisteixen que no seria el més difícil. Ja s'ha interpretat que les declaracions de Pedro Sánchez des de Nova York van en aquesta direcció, quan diu que ell sempre ha defensat que un procés polític com el català no hauria d'acabar en la judicialització.

Mediador

En matèria d'amnistia, Junts vol deixar el projecte de llei encarrilat abans de la investidura, però per al PSOE això és impossible, tant pels terminis com per les formes. Deixant unit l'acord, el PSOE deixaria la tramitació de la llei per a després de la investidura. En canvi, Junts només acceptaria això si el PSOE acceptés una data concreta per a treure la llei davant el mediador acordat.

A l'ombra de totes aquestes negociacions està també la competència entre Junts i ERC. El dimarts Oriol Junqueras, dirigent de l'ERC, va comentar en el Congrés dels Diputats que l'amnistia estava pactada, i encara que la dreta política i mediàtica així ho ha sol·licitat, el PSOE no ha anul·lat encara el que s'ha dit per Junqueras. En les negociacions d'Amnistia l'ERC seria més flexible que Junts i està disposada a consensuar un calendari d'amnistia sense altres condicions. El periodista Neus Tomás ha esmentat aquestes qüestions de negociació en El Mercat.