Execució de Stepan Razin, op. 119 és una obra composta en 1964. En ella, el compositor mostra una escriptura magistral i una força expressiva irresistible, i denúncia d'un mode violent, esquinçador i un sentit de l'humor negre a qualsevol tipus de totalitarisme polític. I això ho fa comptant la revolta iniciada pel pagès Stepan Razin contra els latifundistes russos del segle XVII.

La interpretació va tenir l'entusiasme i la força que requeria l'obra, tant per part de l'orquestra com per part del Cor Easo, afinat i compacte en tot moment. Va destacar l'actuació del baix rus Alexander Vinogradov, amb un timbre profund i una emissió segura. La qualitat del solista va ser fonamental en l'èxit de la versió oferta per la Simfònica de Luxemburg.

La segona història que ens van contar els luxemburguesos va ser una terrible història d'amor. 'Simfonia fantàstica d'Héctor Berlioz, op. És la història que es conta a través dels cinc moviments de la crida 14'. Berlioz compte els somnis d'un jove músic. Després de sofrir el retret de la seva estimada, decideix acudir a l'opi per a alleujar les seves penes.

El director Gustavo Gimeno, expressiu, va passar elegantment de la melancolia del primer moviment a la dolça dansa del segon. I de la bella escena bucòlica del tercer moviment al terror de la ‘Marxa del Dolor’ (títol del quart moviment), per a acabar amb l'embranzida de ‘Somni d'una nit d'Akelarre’. Tot alhora amb intensitat i elegància.

Igual que en el primer concert, l'Orquestra va ampliar el seu so pletòric i brillant, i el seu elegant frasejo amb un toc del centre d'Europa. Però, a diferència del que la direcció no va enlairar del tot el dia de la inauguració, en aquesta segona fase se li hauria de donar una 10. Felicitats.