argia.eus
INPRIMATU
[Innocentada] El Govern vol delegar una part de la formació del professorat en l'acadèmia de l'Ertzaintza
  • El Departament d'Educació del Govern i el Departament de Seguretat han redactat en col·laboració un esborrany de propostes per a adequar la formació del professorat de la CAB a les noves necessitats pedagògiques. A partir del curs 2024-2025, els departaments dirigits per Jokin Bildarratz i Josu Erkoreka proposen la impartició en l'Acadèmia d'Arkaute de dues assignatures del Màster en Formació del Professorat d'Ensenyament necessari per a treballar com a professor i el nou test psicotècnic necessari per a la prova del Màster. ARGIA ha obtingut l'informe en exclusiva, al saber que encara està en fase de “debat” dins del Govern. ARGIA s'ha posat en contacte amb els departaments de Seguretat i Educació, però no han volgut fer cap declaració.
Pepe Zelaieta 2023ko abenduaren 28a
Ertzainak formazioa jasotzen Arkautin. Argazkia Irekia.eus

“El següent pas lògic en la creixent competència que l'Ertzaintza ve adquirint any rere any en matèria de formació i valors pedagògics” seria que aquelles persones que vulguin exercir com a docents en la CAB, puguin fer una part de la seva formació en Arkaute, tal com recull l'informe en la introducció. Conclosa l'activitat d'ETA, en 2011 es va iniciar la formació acadèmica de l'Ertzaintza en Arkaute per a bombers i conductors d'ambulàncies, en 2012 per a voluntaris de Protecció Civil, sent l'última decisió de traslladar la formació de totes les policies locals a la comissaria de Vitòria.

Seria “raonable i natural” que els professors rebessin formació policial, segons els departaments d'Educació i Seguretat: “L'Ertzaintza s'ocupa de la cura de tots els ciutadans i, en un sentit ampli, de l'educació; el professorat s'ocupa de la cura i educació de nens i joves: promoure el coneixement mutu entre els uns i els altres i la unificació de criteris pedagògics és garantia d'una societat democràtica”. Però l'informe també subratlla que la proposta pretén donar resposta a algunes “tendències preocupants” que s'estan donant en la societat basca.

"L'Ertzaintza es preocupa per la cura i l'educació de tots els ciutadans; el professorat, en la infància i joventut: la unificació de criteris pedagògics és garantia per a una societat democràtica"

Llibertat vs autoritat

Segons l'informe, la societat corre el risc de caure “en el sentit de la llibertat mal entesa, en el sentit de la falta de respecte a l'autoritat”. Mostra d'això és la “proliferació de nens capritxosos que no coneixen davanteres”, la “cultura de l'hedonisme” que dominaria entre els joves, i els problemes cada vegada més apressants de manteniment de l'ordre dels professors a les aules. Però el “problema” el situa el Govern més enllà dels àmbits dels menors i l'educació.

Educació i Seguretat fan seva la denúncia realitzada pels sindicats policials ErNE i SVPE. “L'Ertzaintza i les Policies Locals estan sofrint una pèrdua permanent d'autoritat”, van assegurar els sindicats, i van assegurar que la pèrdua d'autoritat s'estava estenent en la societat en general. “Hi ha un continuum en les actituds dels protestants que no obeeixen a les ordres dels pares, que recorren a la vaga amb inèrcia contra els alumnes, empreses i institucions que burlen de les normes del professorat, i que desobeeixen les ordres policials: el problema és general, les solucions han de ser generals”, diu l'esborrany del Govern.

Proposta esborrador d'adequació de la formació del professorat de la CAB a les noves necessitats pedagògiques, amb un fragment de l'informe amb el nou test psicotècnic per al professorat a implantar.

"Reticències" generades per la "cultura del terrorisme"

Encara que la col·laboració entre els departaments de Seguretat i Educació ve des de lluny, ETA va fer un salt qualitatiu des que va abandonar la lluita armada, segons explica l'informe. Si fins llavors era una excepció veure als ertzaines a les aules en tasques pedagògiques, a partir de 2012 es va fer habitual. El Departament de Seguretat va desenvolupar un programa perquè els ertzaines donessin xerrades a les escoles, com el bullying, la normativa de trànsit, la violència masclista...

L'exconsellera Estefania Beltrán d'Heredia (2012-2020) va posar en marxa el programa després de la polèmica suscitada per un ertzaina que estava impartint un curs contra el Bullynga per amenaçar a un alumne de Primària amb portar-li un pèl: “La intenció del programa és doble: d'una banda, oferir als nens i joves eines pedagògiques perquè respectin les normes i als seus companys; d'altra banda, volem que joves i professors normalitzin la presència de la Policia en la societat i per tant a l'escola, com ocorre en qualsevol societat democràtica”. El conseller va explicar a continuació per què es necessitava aquesta normalització: "La cultura del terrorisme ha generat a vegades desconfiança i distanciament entre la policia basca i la comunitat educativa, i és hora d'eliminar-la".

"La cultura del terrorisme ha generat a vegades desconfiança i distanciament entre la policia basca i la comunitat educativa, i és hora d'eliminar-la"

La proposta del Govern seria un “nou salt qualitatiu” per a reforçar aquesta direcció, segons els departaments d'Educació i Seguretat: “L'Ertzaintza passarà de participar directament en la formació de l'alumnat a formar part del professorat”. Els departaments de Seguretat i Educació preveuen dificultats per a fer aquest salt, però consideren que podrien superar-les: “El professorat és un sector que tendeix a enfortir-se en si mateix, sovint ha mostrat resistències a l'hora de col·laborar tant amb les innovacions pedagògiques com amb els policies, però estem convençuts que aquestes resistències són superables”.

Assignatures

Per a l'exercici de la funció docent és imprescindible la realització prèvia del Màster en Formació del Professorat d'Ensenyament. L'informe proposa la creació de dues assignatures obligatòries per a aquest màster i la seva impartició en l'acadèmia de l'Ertzaintza d'Arkaute (Vitòria, Àlaba). Una de les assignatures seria “teòrica” i una altra “pràctica”.

La primera, teòrica, Valors democràtics en l'educació: drets i límits: “L'assignatura tindria com a objectiu promoure la reflexió i donar criteris clars sobre el necessari equilibri entre llibertats i deures”. L'informe contempla la possibilitat de desenvolupar l'assignatura en col·laboració amb l'associació empresarial Confebask, argumentant que l'empresa, l'escola i les institucions públiques comparteixen la mateixa base i són complementàries: “En les tres és imprescindible l'equilibri entre les llibertats i les obligacions, les tres comparteixen objectius i valors, les tres enforteixen o afebleixen mútuament”.

La segona assignatura, de caràcter pràctic, seria la de Tècniques educatives per a la intervenció de l'alumnat disruptiu. La matèria respon a una demanda dels Berritzegunes de suport a la Formació i Innovació Educativa, segons l'informe: “L'any 2019 els Berritzegunes van rebre per primera vegada per part del professorat sol·licituds de formació en tècniques d'atenció bàsica per a defensar-les enfront dels alumnes que se'ls oblida físicament i mantenir l'ordre a l'aula. Entre 2019-2022 aquestes sol·licituds han augmentat un 17%”. La impartició de l'assignatura recauria en el Departament de Drets Humans de la Brigada Mòbil de l'Ertzaintza. Només s'impartirien tècniques de “mà alçada” (“en cas contrari d'elements defensius”) i “sempre amb el mínim ús de la força necessària”.

"En 2019 els Berritzegunes van rebre per primera vegada per part del professorat sol·licituds de formació en tècniques d'atenció primària"

El Govern preveu que cada assignatura tingui nou crèdits, presencials. En principi, l'alumnat es desplaçaria a les classes, però l'informe no exclou que s'ampliïn les ofertes d'estades en l'acadèmia d'Arkaute perquè “els futurs professors coneguin en la pràctica el funcionament intern d'una escola basada en valors democràtics i alimentin l'afinitat entre ertzaines i professors”.

Test psicotècnic

La principal novetat que preveu la proposta d'adaptació de la formació del professorat de la CAB a les noves necessitats pedagògiques seria un test psicotècnic que, una vegada superat el màster, haurien de realitzar els futurs professors. “L'ús dels tests psicotècnics és habitual com a accés a l'ocupació en diverses professions privades i públiques”, recorden els Departaments de Seguretat i Educació, i defensen amb un paral·lelisme la implantació de la professió docent: “El monopoli de l'ús de la violència és una responsabilitat imprescindible i delicada en la democràcia, i el test psicotècnic que es fa als policies garanteix que aquest poder es delega en braços forts però amultos, i en caps, tant èticament com psicològicament equilibrades. No és menys responsable el monopoli de l'ús de l'ensenyament i, en conseqüència, necessitem les mateixes garanties democràtiques com a societat davant el professorat”.

L'informe del Govern recull una sèrie de preguntes i exercicis possibles del test, subratllant que es tracta únicament d'una “mostra representativa”, que una vegada aprovat el projecte ha de “ajustar-se i completar-se”. L'esborrany de test ha estat elaborat pel departament de Dret Públic de la seu de l'oficina d'advocats Uría i Mendez a Bilbao, tal com recull l'informe. El que no recull és que aquest departament està dirigit per l'exconseller de Seguretat, Javier Balza.

Aquí es mostren les mostres del test (escanejades de la versió en paper de l'informe):