argia.eus
INPRIMATU
La constitució xilena, la més feminista del món, serà votada el 4 de setembre
  • El 4 de setembre es votarà a Xile la nova constitució, que pretén substituir a la ja vigent Constitució del dictador Augusto Pinochet de 1980. Si s'aprova, serà la constitució més feminista del món. Què recull aquesta Constitució? Com ha estat escrit i com s'han organitzat els candidats feministes per a la seva elaboració? En aquest article es recull una eina creada pels agents socials xilens per a comprendre les aportacions de la Constitució a diferents temes.
Estitxu Eizagirre @eeizagirre 2022ko irailaren 01a

Com s'escriu una constitució feminista? En Open Democracy llegim com ha estat l'elaboració xilena. És la primera vegada que a tot el món l'òrgan redactor de la Constitució, conegut com a "Convenció Constituent", s'ha constituït de manera paritària amb 155 membres triats per a aquest fi. I en aquest procés, totes les dones d'esquerra i centreesquerra que formen part d'aquest òrgan (més de 50) s'han ajuntat paral·lelament en l'espai que han denominat "Col·lectiu Feminista". De fet, el col·lectiu feminista es va posar en marxa abans que l'òrgan constant, ja que es va articular a través dels grups de whatsapp que van començar a ser triats per a redactar la constitució.

Segons explica Ingrid Villena, de Poble Constituent, a Open Democracy, "els dissabtes ens hem reunit en el Col·lectiu Feminista i hem escrit propostes per a portar-les a les comissions en les quals cadascun participa. Així hem presentat quinze iniciatives constitucionals i gairebé totes han estat aprovades".

Aportacions de la Constitució feminista

La primera mesura proposada pel Col·lectiu Feminista i recollida en la Constitució és el "dret a una vida lliure de violència". Paral·lelament s'ha emportat a la Constitució l'equiparació institucional, la legalització de l'avortament i el reconeixement de l'aportació de les tasques domèstiques i de cures. També contempla la implantació de la paritat en el Poder Judicial, la incorporació de la perspectiva de gènere en la justícia i la formació dels funcionaris i treballadors del sistema de justícia en la perspectiva de gènere. Segons ha assenyalat l'Organització de les Nacions Unides, 36 dels 388 articles de la constitució xilena fan referència al feminisme.

Però el Col·lectiu Feminista subratlla que la seva incidència en l'òrgan constituent no s'ha limitat a qüestions que afecten les dones i a les nenes, sinó que han tingut una visió global, el feminisme ha estat una línia transversal i ha incidit, entre altres, en temes com les persones amb discapacitat, el sistema sanitari i la seguretat social, els països d'origen, així com en qüestions com la descentralització de l'Estat. Bessy Gallardo, de Xile Digne, així ho ha manifestat en Open Democracy: "Cal eliminar la caricatura del feminisme que diu que és una ideologia que parla només de dones. El feminisme és molt més: es refereix a la igualtat entre les persones. El fet que les dones siguin subjectes polítics bàsics del feminisme és evident perquè són les que més violència, desigualtat i opressió reben, però pot traslladar-lo a altres realitats, com la dissidència dels gèneres sexuals. O pertànyer als països d'origen i a les nenes. Tot el que està fora de l'imaginari patriarcal està trepitjat i cal alleujar l'opressió. El feminisme s'ha oposat a aquestes opressió en aquest òrgan que ha escrit la constitució".

Instrument de valoració de les aportacions constitucionals

No és senzill llegir, comprendre i valorar les aportacions que fa un text legal com la constitució. Una eina que contribueix a tot això és la posada a la disposició de la ciutadania per part de La Constitucion és Nostra (la Constitució és nostra): agents socials i experts de l'acadèmia s'han reunit per a analitzar i valorar els articles de la constitució, per a oferir una mirada fora de l'òrgan constituent i dels partits polítics.

En aquesta eina, el ciutadà pot accedir als articles de la nova constitució per àrees d'interès. A cadascuna de les normes de la Constitució se li han afegit símbols que indiquen a quin àmbit afecta cada norma: desenvolupament social sostenible, Drets de la Naturalesa i dels Éssers humans, seguretat, igualtat, innovació i sostenibilitat, descentralització, participació i lluita contra la corrupció.

A més de les cerques que el ciutadà pot realitzar, existeixen 96 valoracions realitzades per experts sobre articles concrets. Per exemple, l'avaluació del reconeixement " del treball domèstic i de cures" ha estat redactada per la Universitat Nucleo Sierra-Alberto Hurtado, com es pot llegir aquí. En ell es pot accedir al que literalment diu la Constitució, en el seu article 49:

"1. L'Estat reconeix que les tasques domèstiques i de cures són socialment necessàries i imprescindibles per al manteniment de la vida i el desenvolupament social. Són una activitat econòmica que afecta els resultats del país i que han de ser tinguts en compte en el plantejament i execució de les polítiques públiques".

2. L'Estat fomenta la corresponsabilitat social i de gènere i establirà mecanismes per a redistribuir les tasques domèstiques i de cura, i vetllarà perquè aquests treballs no suposin un desavantatge per als qui els realitzen".

A continuació, l'agent social que valora aquest punt de la Constitució respon a una sèrie de preguntes perquè el ciutadà tingui informació sobre la contribució que fa el present article de la Constitució:

Quina importància té aquest article de la Constitució per a millorar la qualitat de vida de les persones?

L'agent social ha atorgat la màxima puntuació.

Per què aquest article té importància la puntuació que acaba de donar-li?

"La gran majoria de les dones assumeix el rol de cura a l'interior de les llars, i s'ocupa de les tasques domèstiques i del creixement dels nens, la qual cosa li ofereix gran part del seu temps, influint en les seves condicions de vida i en les seves possibilitats de progrés. El reconeixement d'aquesta mena de treballs permetrà que les institucions públiques inverteixin en serveis, polítiques i infraestructures de vigilància i educació i estableixin polítiques actives per a la conciliació de la família, entre altres coses".

En quina mesura millora aquest punt la nova constitució respecte a la vigent?

L'agent social ha atorgat la màxima puntuació.

Com argumenta la puntuació atorgada?

"Les tasques domèstiques i de cura són una contribució important a les economies dels països, així com al benestar individual i social. Per contra, aquests treballs no remunerats continuen sent invisibles i sense reconeixement, i no es tenen en compte a l'hora de prendre decisions. Aquesta realitat pot canviar gràcies a aquest article, que obliga l'Estat a establir polítiques en benefici dels qui exerceixen aquestes funcions".

Existeix un article similar en altres països?

Bolívia i la República Dominicana han reconegut en les seves constitucions les cures no remunerades.

Quins són els principals mites relacionats amb aquest article i per què són mites?

Volen que paguin per tenir la seva casa neta i banyar als nens. És a dir, volen que es pagui pel que han de fer

Les mestresses de casa tenen la recompensa: és devaluat mantenir la casa?

"Aquestes declaracions mostren la interiorització de la divisió sexual del treball tradicional, que té com a obligació de les dones la realització de tasques domèstiques a canvi de l'amor. Aquesta estructura té costos de doble jornada (retribuïda o no) o d'impossibilitat d'accés al mercat laboral, impedint la independència econòmica i dificultant el ple desenvolupament de la vida".