La primera Casa de les Dones d'Ipar Euskal Herria està en camí. Ens la presentes?

EBA és un projecte dut a terme per la coordinació a favor de la Igualtat Real. L'associació es basa en la llei d'igualtat de dones i homes de 2014 i la muntem amb la creació de la Mancomunitat Única d'Iparralde, per a fer un treball de lobbisme institucional. L'EBA té dos eixos de treball, un per a incidir en el si de la comunitat a favor de la igualtat i un altre per a la creació de la Casa de les Dones.

Aquí teniu l'execució del que el moviment feminista somiava fa temps.

Sí, és una vella aspiració, entre les feministes a les quals veníem referint des de fa temps. Ens hem unit a l'execució a un naixement de la DV.

Com s'ha avançat el projecte?

Portem sis anys. Ens inspirem en el model de les Cases de les Dones d'Hego Euskal Herria, també mirem a les de Montreuil i Saint-Brieuc. És a dir, representem la nostra Casa de les Dones com un espai feminista que funcionarà com a associació. Serà un espai d'acolliment, suport i suport a les dones que sofreixen violència, però a més, volem que la Casa de les Dones sigui un espai d'apoderament per a les dones. Educació popular, iniciatives participatives, formacions, exposicions, conferències… l'oferta serà variada. Hem pogut conèixer diferents Cases de les Dones al llarg de la labor: Tolosa, Zumaia, Sant Sebastià, Bordeus, Montreuil, Saint-Brieuce... A més, hem difós una enquesta per a identificar millor les necessitats i aspiracions de les dones d'Ipar Euskal Herria. Hem rebut 192 respostes i la conclusió és clara: la necessitat és aquí i hi ha molta esperança sobre la Casa de les Dones.

Serà en Urruña i té intenció de ser per a tota Ipar Euskal Herria?

El d'Urruña comença el nou curs i orienta el seu a les necessitats de les dones de la zona. La Mancomunitat Única d'Iparralde està dividida en deu zones i té com a objectiu que deu Cases de les Dones o almenys un espai permanent. De fet, no són els mateixos en Zuberoa, Baiona o Urruña. Cal dir que no ens hem situat a la força en Baiona, perquè en la nostra reflexió cal actuar contra aquest centralisme de sempre. Ens agradaria que aquest treball de desenvolupament i coordinació es dugués a terme amb una persona treballadora i amb un animador que treballés a mig temps. Pretén ser, sobretot, un projecte que avanci cap a la participació de les i els militants feministes.

Teniu garantida les fonts de diners per a l'avanç?

De moment tenim paraules. Jean-René Etchegaray va estar en la presentació de març i ens va dir que ens donaria suport. Li hem preguntat una cita i estem a l'espera de resposta. Tenim un pressupost arrodonit, ara hem de fer peticions de subvenció a nivell departamental, a Europa… Hi ha molta feina a l'ombra.

Quants militants estan fent avançar aquest projecte?

Agents i col·lectius feministes porten temps duent a terme aquest treball d'ombra. Avui dia som uns quinze col·laboradors en la base i hi ha molta gent disposada a ajudar en la zona. En l'enquesta difosa, més de la meitat dels enquestats ha respost que té ganes d'ajudar. Tenim elaborat un protocol perquè els nouvinguts se sentin el més còmodes possible en el projecte. Entrar en un treball iniciat fa temps no és necessàriament senzill, i un dels reptes que tenim entre mans és posar la iniciativa a la disposició de tots i totes. També hem creat una carta per als socis i participants, amb l'objectiu de garantir que ens unim en els valors. S'han posat en marxa diversos grups de treball: coordinació general, comunicació, programació, participacions, fonts de finançament…

Han acollit amb bons ulls el projecte els testimonis electes?

Quant a Urruña, hem tingut un gran acolliment i participació. Ens mourem a altres territoris, ens reunirem amb les Cases del Poble, i es veurà… Cal dir que estem en un moment històric de viure un moviment feminista reivindicatiu i fort, sempre a l'una, amb el front conservador que això suposa, perquè tot moviment d'emancipació ho porta a això. Aquest ràpid front feminista ens ajuda. Les necessitats en matèria de drets de les dones i d'igualtat són aquí, i no poden dir-nos el contrari. La ment de les dones també és real i seriosa, i no es podran posicionar en contra d'ella. Serà una eina per a la transformació, un projecte que ve a transformar els agents del territori i el propi territori.

Una última paraula?

Es tracta de donar a conèixer aquest projecte, ja que incideix en el desenvolupament d'aquest. Evidentment, necessitem ajudants, totes les dones són benvingudes. I, repeteixo, la Casa de les Dones vol ser un espai de transformació i apoderament. A mesura que avancem, la nostra consciència i la nostra ambició han augmentat, entre altres coses, perquè hem passat de voler una Casa de les Dones a voler les Cases de les Dones. A més de ser un espai, serà una eina. Aquesta habitació personal que reivindicava Virginia Woolf serà la Casa de les Dones: Hi haurà espais per a totes les dones d'Ipar Euskal Herria.