Cambo, Arbona, i ara Bidaxune. La llista de terres de cultiu adquirides pels especuladors es va completant durant el dia –i són més els que desapareixen en silenci–. Mostra d'això són les dades ofertes per l'estructura SAFER del País Basc Nord en la conferència celebrada el 12 d'octubre en Uharte-Garazi: De les 2.326 hectàrees venudes en 2021, el 40% corresponen a no agricultors, amb un total de 930 hectàrees. En comparació amb altres territoris, el problema se sent molt més ràpid al País Basc Nord, ja que a Bearn, per exemple, el 23% d'aquestes vendes s'extreu del sector primari l'any passat.

En Lapurdi, Nafarroa Beherea i Zuberoa es comptabilitzen 170.000 hectàrees de cultius, entre les quals s'inclouen 50.000 hectàrees de pastures i alhapides col·lectius, que habitualment mantenen aquesta funció. De mitjana, a nivell departamental i per zones, l'hectàrea costa entre 3.080 i 9.450 euros. L'increment del valor entre 2020 i 2021 ha estat del 2%.

El president de l'assemblea tècnica del País Basc Nord, Jean-Claude Saint-Jean, ha criticat la tendència especulativa dels adinerats, denunciant que el "poder dels diners" és el “càncer” del cultiu. Considera imprescindible el seguiment i control pròxim: “Sense la gestió dels sòls no podrem fer res, no es podrà garantir la continuïtat de les finques. Així no veig futur al cultiu”:

Augment de la venda de terres: En 2021 van ser un 30% més que en 2020. Aquesta dada ens indica que no hi ha una sèrie de finques que puguin seguir endavant. No obstant això, al País Basc Nord la situació és més optimista respecte a les dades de l'Estat francès: En la zona muntanyenca de Nova Aquitània (inclòs el País Basc) se succeeixen 8,4 dels accessos a les 10 reptes.

Aquests números estan detallats en el número 1.445 del periòdic Laborari del sindicat ELB.

Nou cas en Bidaxun

L'últim cas d'especulació conegut per la població és el de Bidaxun: Un milionari parisenc compra 65 hectàrees per valor d'un milió d'euros, inclòs el bastiz, que hauria de ser un instrument de treball en si mateix. Oficialment destinarà els terrenys a la cria de cavalls d'esport i, per a la seva adquisició, va crear l'estructura de la Societat Civil d'Explotació Agrària al setembre. Així, la legislació ho permet tot i les terres queden per a cultiu... però sense producció d'aliments.

La capacitat d'acció de l'estructura SAFER està limitada en aquests casos: "He retirat el dossier, la situació ha estat ben analitzada, el comitè tècnic ha lamentat aquesta situació, és a dir, que a la vista del preu no podria fixar-se un agricultor", seguint el que diu Saint-Jean Kazeta.eus. "L'única cosa aconseguida" és el rebuig de 30 hectàrees per a poder instal·lar un agricultor.