argia.eus
INPRIMATU
Demanen a les institucions del País Basc continental polítiques valentes en favor del basc per a aconseguir que en 2050 els bascos siguin el 30%
  • La Confederació Basca ha preguntat a les institucions del País Basc Nord per les polítiques lingüístiques més audaces. En lloc de deixar tot el pes a la societat basca, els demana que facin un pla polític i posin els recursos en favor del basc.
ARGIA @argia 2023ko abenduaren 18a
Larunbatean jardunaldia egin du Euskal Konfederazioak, Kanbon. / Argazkia: Gari Garaialde / ARGIA.

Amb motiu del vintè aniversari de la Institució Pública del Basc en 2024, els agents culturals del basc s'han posat de manifest en el manifest llegit el 16 de desembre en el si de la Confederació Basca: “La creació del PSE va suposar una fita important en la posada en marxa de la política lingüística pública, al costat del treball realitzat per la indústria basca durant dècades. Vint anys més tard s'ha fet molt més i si hi ha molts que fer”. Per exemple, en els últims anys s'ha aconseguit detenir el declivi dels vascoparlantes. No obstant això, en la mesura en què proporcionalment som cada vegada més minoritaris els bascos –en 2006 érem el 26,4%, en 2022 estarem el 19% i el 16% per a 2050–, en el manifest es posa de manifest que la situació és preocupant i en aquest repte s'ha posat: “Tal com s'ha aconseguit mantenir el número de vascohablantes, ara tenim el repte de desenvolupar la proporció d'euskaldunes, que dependrà del lloc de la llengua en la societat i de les possibilitats d'ús del basc per part dels parlants”.

Per a aconseguir-ho, en el manifest s'exigeix una “planificació real”, una política lingüística “audaç” i un full de ruta perquè el nombre de bascos arribi del 19% al 30%. Una quarta reivindicació és que Ipar Euskal Herria es declari territori d'experimentació per a la recuperació lingüística. En el manifest es recorda l'obligació del PSE: “El PSE té l'obligació d'elaborar, definir i executar una política lingüística pública compartida. A nivell del País Basc Nord i dins de cada institució. Quina és la planificació lingüística actual del Col·legi Basc? Quin és el del departament? Regional i estatal?”.

La Confederació Basca diu que si hi ha voluntat i valentia es pot superar el repte: “No podem més chuchear. L'idioma també està en situació d'emergència, però no hi ha fatalitat. Amb objectius consensuats, recursos adequats i una col·laboració sòlida, aconseguirem donar un futur al basc. Necessitem una veritable casa fixa. Cuidant les arrels del basc, obrint l'horta del basc als brots i a les noves plantes salvarem la llengua”.

El pes de les polítiques lingüístiques sobre el basc

La Confederació Basca demana a les institucions que intervinguin: “No poden imposar com abans de 2004 tot el pes de la política lingüística sobre la societat basca”. Critiquen les prioritats de les institucions públiques en relació amb els recursos de cent mil més habitants previstos per al País Basc Nord per a l'any 2050. “El desenvolupament d'infraestructures d'acolliment per a noves persones, habitatges, xarxa d'energia elèctrica, aigua i residus es realitzarà a través de desenes de plans i milions d'euros. No obstant això, no es preveu cap mena de planificació per a ajudar a euskaldunizar als francesos monolingües i als nouvinguts que viuen avui aquí”, denuncien.

Demanen que es doni prioritat i recursos al basc: “L'ensenyament en basc, tant en l'àmbit infantil com en el d'adults, no es desenvolupa o dificulta amb la suficient velocitat. L'oci, la infància, els mitjans de comunicació, les associacions que treballen entorn del basc en general no tenen els recursos necessaris”.

En el pròxim número d'ARGIA, Jenofa Berhokoirigoin ha treballat en profunditat el que ve en les polítiques lingüístiques del País Basc Nord i que l'activitat cultural basca exigeix.