29 municipis d'Ipar Euskal Herria han signat la ‘Xarta Local’, que s'emmarca en el Tractat Europeu de les llengües minoritàries. L'acord, impulsat per la Confederació Basca de Municipis, inclou 49 mesures per a fomentar l'ús del basc, de les quals les signants es comprometen a complir almenys 35.
El Consell Europeu donarà el vistiplau aquest estiu als informes que recullin els compromisos adquirits per cadascun dels municipis. Al setembre, es votaran en els consells de la localitat i el 3 de desembre, Dia Internacional del Basc, faran la signatura oficial amb dos representants del Consell d'Europa.
Els membres de la Confederació Basca es van reunir per primera vegada al gener amb les cases del poble per a presentar la ‘Xarta Local’. De moment, són 29 els municipis que han signat el conveni, però hi ha uns altres que estan en procés. El portaveu de la Confederació, Sebastien Castet, ha afirmat que els països que signin l'acord per al 3 de desembre estaran prop de 40.
Castet ha explicat a Naiz que entre els signants hi ha perfils molt diferents. Hi ha pobles que estan treballant amb eines oficials per a fomentar el basc; uns altres que, sense mitjans oficials, realitzen iniciatives puntuals per a donar impuls a la llengua; molts, poc fan per l'ús del basc.
No obstant això, tots els signants tenen alguna cosa que comparteixen. L'electe de Donapaleu Pettan Aycaguer ha subratllat que, malgrat que tenen "diferents situacions", tot inclou "ganes de fer nous passos en el desenvolupament del basc". El candidat electe ha explicat a Berria que fins ara han partit d'una " pàgina en blanc", però que són capaços de prendre mesures "cadascun al seu nivell, cadascun al seu ritme". Aycaguer ha subratllat que el futur del basc també es juga en les institucions.
En Urruña (Lapurdi), per exemple, els empleats de casa de la localitat han començat amb el procés d'euskaldunización. En Ortaiz (Nafarroa Beherea), han creat un grup de basc en el consell de la localitat navarresa. Així, han començat a fer petits passos: traduir les direccions al basc, realitzar el pla de comunicació en basca, traduir el material escolar i proposar activitats en basca.
En Uztaritze (Lapurdi), la situació del basc és millor, ja que a més de donar una atenció bilingüe als serveis públics, s'han organitzat altres iniciatives. El barnetegi ofereix cada any una beca per a aprendre basca a tres persones, i organitzen el festival Uzta Hitza amb l'objectiu de donar impuls a la llengua.