argia.eus
INPRIMATU
Propietat intel·lectual en Internet
Ió Turrillas: “Entre molts sempre s'aconseguiran millors resultats”
  • Ió Turrillas és un expert en propietat intel·lectual i en l'àmbit jurídic de les noves tecnologies. Ha exercit com a professor en la UPV/EHU entre 2015 i 2022 i actualment exerceix com a professor en el Màster d'Advocacia de la Universitat de Deusto i en el Col·legi d'Honor d'Advocats de Bizkaia, entre altres. També ha impartit cursos en la UEU.
Xabier Letona Biteri @xletona 2022ko abuztuaren 04a
Argazkia: Unibertsitatea.net

Turrillas explica com es regula la propietat intel·lectual, el significat de les llicències que la regulen, les diferències entre copyright i copyleft, entre altres. També s'han plantejat les llicències Creative Commons, les noves tecnologies i la intel·ligència artificial. Per exemple, en el cas de la intel·ligència artificial, a qui pertany la propietat intel·lectual? De persones físiques emergents o empreses? “Aquí hi ha un nus. Però, en general, les persones físiques tenen tots els drets sobre el que s'ha generat. Drets morals i econòmics. Aquests drets es consoliden mitjançant contractes, que a vegades es posen a la disposició d'empreses o entitats de gestió, com a CEDRE o SGAE [associacions que gestionen drets d'autor a Espanya]. Tot això es canalitza a nivell nacional a través de la llicència de copyright”.

En qualsevol treball creatiu només podràs realitzar el que la llicència et permeti. I si en la publicació o en el treball creatiu no s'esmenta cap llicència? “La llei s'aplica automàticament i la llei diu que tots els drets d'explotació són de l'autor”. Entre els mitjans de comunicació en basc hem tingut problemes amb l'ús dels continguts i hem citat un exemple d'ells a Turrillas. Argia té llicencia CC by-sa i aquest mateix any va obrir una entrevista des d'un altre mitjà amb llicència CC by-sa. Li sembla lògic que aquest mitjà s'enfadi amb Argia? “L'empipament no és una qüestió jurídica, sinó moral. Jo em posaria en contacte amb ells i, atentament, li ho diria: 'Hi ha algun problema amb el que hem fet? I si n'hi ha, explica per què”. En un mitjà de comunicació qualsevol persona ha de saber amb quina llicència està parlant i què significa això. A més, si no estan satisfets amb la llicència que tenen, poden canviar-la quan vulguin”.

Ió Turrillas: “En un mitjà de comunicació qualsevol persona ha de saber amb quina llicència està parlant i
què significa això”

Turrillas segueix de prop els treballs dels seus creadors, per la qual cosa compta amb una bona talaia per a veure com es desenvolupa la cultura col·laborativa en la nostra societat: “En aquests temps en els quals es parla tant del mercat, crec que el mercat està equivocat quan cadascun impulsa la creació i explotació del seu. Ha quedat palès com es milloren les coses de manera col·laborativa. En la salut, per exemple, es crea una patent per a un medicament, però 20 anys després aquest medicament s'allibera i es creguin genèrics per a satisfer els objectius de l'interès general”.

Ell ho té molt clar: “Entre molts sempre s'aconseguiran millors resultats. Per exemple, els millors sistemes operatius, o molts instruments bancaris i administratius en el món són basats en programari lliure. Per què són millors? Perquè la majoria estan basats en sistemes open source, estan més testats i hi ha molta gent que ha participat en la millora dels forats existents”. Wikipedia és un model que li agrada molt dels treballs cooperatius: “Es diu que no té qualitat, però no és cert, perquè molta gent està estudiant i corregint els seus articles”

Naixement del CC

En la dècada de 1980 es va crear una eina per a fer front a la cultura del copyright: “Lawrence Lessing i Aaron Swartz, inventor de la RSS, van crear un moviment copyleft contra el copyright. El coneixement es protegeix en el copyleft, però l'important és compartir-lo”, explica Turrillas. I d'aquesta cultura van sorgir també les llicències Creative Commons (CC), “llicències que van portar grises a la propietat intel·lectual entre el blanc i el negre”. Li ve al capdavant el lema de la UPV, Eman ta zabal zazu, la mateixa filosofia del copyleft: “El més interessant en una universitat pública és que el coneixement estigui sota la llicència CC. Aquestes llicències, en definitiva, permeten compartir més i més en diferents formes, creant símbols que faciliten la comprensió de l'intercanvi”.

Copylefta es va inspirar en els codis oberts –open source– que s'estaven utilitzant en el camp de la informàtica. Com explica Turrillas, als EUA cal patentar el programari, però a Espanya no, en aquesta última és suficient amb demostrar que ets creador perquè la propietat intel·lectual sobre el programari sigui teva, sense fer res més. En el cas de les patents és tot el contrari: “Tu pots crear un nou medicament, però si no patentes la propietat intel·lectual no és teva i pot ser assumida per qualsevol”.

El cas Megaupload

Les llicencies CC són internacionals, però les lleis de propietat intel·lectual no són iguals a tot arreu. Per exemple, a Nova Zelanda és molt flexible, “i per això Megaupload es va anar allí”.

A vegades, ens diu que la llei procedeix d'infraccions legals prèvies amb el següent cas: “Es va tancar Megaupload, però les tarifes planes van venir després que ell incomplís la norma, després que s'estengués enormement la possibilitat de veure els audiovisuals per Internet a nivell mundial, i d'aquí es van difondre les tarifes planes com Netflix”. També esmenta una curiositat: “Tots pensen que Netflix és nou, però va néixer en 1996”. I en Youtube va ocórrer alguna cosa semblança amb la música: “Les discogràfiques es van enfrontar a ell en els tribunals i finalment es van signar uns acords perquè els usuaris poguessin compartir continguts amb Google”.

Fins quan és copyright o copyleft un contingut? “D'una banda, les llicencies CC no són del tot lliures, només pots fer el que les llicències permeten. I d'altra banda, les llicències no són per sempre i l'autor pot modificar-les quan vulgui”. L'ús de tots els continguts ha augmentat enormement amb Internet, però sobretot el de les fotografies, i des del punt de vista legal, sovint inadequadament: “Trec el tema en els cursos que imparteixo i els alumnes en general diuen que simplement agafen i usen la foto que hi ha en Internet, apuntant-se en el millor dels casos. Des d'un punt de vista jurídic, això no es pot fer”.

Boires negres

Tanmateix, els grans són cada vegada més grans en la xarxa i l'acumulació de poders no té un futur fàcil: “En l'àmbit de la propietat intel·lectual i la llibertat es veuen nombrosos núvols negres. Ara moltes de les noves plataformes com Youtube tenen una nova directiva a la Unió Europea, que deixa una gran responsabilitat als administradors de les plataformes. La censura, per tant, està en marxa. Traslladant la nova Directiva de la UE a la legislació espanyola, poden suspendre una sessió de Twitch durant l'streeming si detecten mitjançant un algorisme una violació de la propietat intel·lectual. Això és increïble. Es posa en perill la llibertat d'expressió i el dret a la informació”.

Segons això, la propietat intel·lectual –un dret secundari– se situa per sobre dels drets primaris: “Això significa que els lobbies estan guanyant aquesta partida de propietat intel·lectual. Exerceixen fortes pressions parlamentàries i obtenen resultats. Tot això, a més, mitjançant un algorisme sense la participació de cap persona. Jurídicament la situació actual és molt pitjor que la de fa cinc anys”. I quin serà el següent pas dels lobbies? “Prohibició del xifratge. Llavors, es va acabar, no pararan de veure en què estem. La situació no és gens bona”.