- Edu Apodaka, recordant a Lenin, ha escrit en un article de Gara sobre el perill de l'infantilisme de l'esquerra i ha fet una crida a “el compromís revolucionari del realisme i el pragamatismo”. “Hem d'acabar amb la certesa absoluta de nosaltres mateixos”; “no hi ha res més reaccionari que contraposar utopies i compromisos pràctics”; “sense oblidar que creure que la victòria sempre està més enllà no és més que un desig de no vèncer mai”. Estic d'acord amb ell. Per això m'ha sorprès que aquest infantilisme s'hagi adaptat a ELA, precisament quan l'actuació d'ELA es basa en el realisme i el pragmatisme.
ELA és el primer sindicat d'Hego Euskal Herria, amb una àmplia diferència, amb un 35% de representació, i amb 100.000 afiliats. El sindicat obté aquests resultats perquè respon de manera pragmatista a les necessitats dels treballadors i treballadores sobre la base de la realitat, com a eina útil per a atendre les necessitats diàries dels i les treballadores.
Aconseguim les victòries, l'última en l'Antzibar de Beasain. No han acabat amb l'explotació assalariada, no han aconseguit el socialisme, però han millorat les seves condicions laborals.
Celebrem i ampliem aquestes victòries perquè els treballadors d'altres centres en situació similar s'organitzin i lluitin en la cerca d'objectius concrets. I obtenim resultats.
També apostem per una economia social transformadora. Participem en la Cambra d'Agricultura d'EH, Euskoa en la moneda social, I-Ener, Goiener, Fia, Koop57… Per a difondre aquestes “petites” alternatives organitzem el poble de les Alternatives a Bilbao dins de la Carta de Drets Socials d'EH, i enguany ho farem a Pamplona el 2 de juny.
Una altra cosa és que, amb ànim de lucre, estiguem d'acord o no amb l'estratègia triada. Això és una altra cosa
Aquestes alternatives canvien el sistema? No. Però per a viure en la vida quotidiana al marge de la lògica del sistema, per a fer passos concrets, per a acumular forces, per a atreure a la gent, són projectes importants.
Tant en la negociació col·lectiva, com en la Carta de Drets Socials d'EH, en l'economia social transformadora, en la vaga feminista… conjuminem utopies i compromisos pràctics.
Apodaka també diu que volem que l'Esquerra Abertzale “continuï en el mer contraban”. Si es refereix a l'Esquerra Abertzale a un partit polític o a una coalició electoral, sabent que l'objectiu dels partits o coalicions electorals és guanyar i governar les eleccions, al que diu no li trobo molt sentit. Una altra cosa és que, amb ànim de lucre, estiguem d'acord o no amb l'estratègia triada. Això és una altra cosa.
El dijous vaig estar a Tudela donant curs a 20 nous representants d'ELA (a la Ribera tenim una representació del 21%). Tres dels 20 migrants atesos pel Govern de Navarra eren tots ells immigrants de nacionalitat marroquina. Parlant de l'autonomia política d'ELA, els vaig dir que “si em posés a preguntar aquí, potser cadascun ha votat a un partit polític diferent”, i un d'origen africà va dir “o potser no ha votat a ningú”. Aquesta persona no ha trobat cap partit o coalició electoral que respongui a les seves necessitats o interessos. Quin tipus d'electors busca EH Bildu per a guanyar?
Suposo que l'article d'Apodaka ha d'estar en els debats interns de l'Esquerra Abertzale. Potser la seva intenció és aprofundir en la reflexió i dibuixar un camí en aquest debat. Però, almenys a mi, després de la primera lectura d'aquest article, només m'han quedat tres coses al cap: Lenin, l'infantilisme i ELA. Potser també era la seva intenció: Vincular al sindicat amb l'infantilisme per a desfer-se d'aquestes “cançons de sirena d'ELA”. Potser.
Unai Oñederra és membre de la fundació Manu Robles-Arangiz.
Aquest article ha estat publicat per la Fundació Manu Robles-Arangiz en la Plaça d'ARGIA.