argia.eus
INPRIMATU
Guerres castany Indi
  • Estar ficat en el forat no és el pitjor –li va dir Manu–, el pitjor és no saber quan ens sortirà, o fins i tot si ens sortirà. En la novel·la La Petita Guerra de Lander Garro, en la qual es narren les peripècies dels refugiats d'una guerra, entre els seus personatges, Anna Frank.
Jakoba Errekondo 2024ko otsailaren 12a
Anna Franken egunerokoko protagonistetako bat: bere etxeko leihotik ikusten zuen zuhaitza, indi gaztainondoa. 2006an ateratako argazkia. 2010ean haizeteak eraitsi zuen. Jatorrizko argazkia: Huliana90212, edizioa:Arthena. Wikimedia CC BY 2.0

“A vegades se m'oblida la síndrome d'Anna Frank, que ho sap, el terror de quedar-me aquí per sempre i així. Després li va comptar el cas d'Anna Frank, una nena jueva fugida dels nazis durant la Segona Guerra Mundial, que va passar dos anys amagada en un casalot on va escriure un diari i que va morir en la zona de concentració d'Auschwitz després que un holandès la denunciés”. Fugitiu en fals temps i també Anna. Basc i jueu en un terror.

Anna va escriure, mentre va romandre en l'amagatall, un diari que després es va fer famós, després d'haver estat publicat en el genocidi contra els jueus de la Segona Guerra Mundial després de ser assassinat en un camp de concentració d'holocaust.

Un dels protagonistes d'aquest dia és l'arbre que es podia veure des de la finestreta de la casa, el castanyer indi (Aesculus hippocastanum), que vivia en el centre d'Amsterdam. Més tard, després de passar la seva fama pel camp, van intentar derrocar als de la cèl·lula d'assassinat GOS (Ajudants dels Opositors Criminals dels Arbres), però es van unir a la gent natural del barri i van aconseguir salvar. Cansat de barallar amb els assassins de les guerres, malalt, el 23 d'agost de 2010 va ser derrocat per un fort vent, d'uns 160 anys. Un arbre que quedarà per a la història, un arbre vinculat al guerrer, al genocidi, a l'holocaust i a la passió per la vida d'una nena.

S'han recollit les castanyes d'aquest arbre i s'han plantat a tot el món multitud de cries encenalls, en museus o similars que s'han construït per a recordar i rebutjar el genocidi dels jueus o les accions d'aquest nivell. El castanyer Indi està proliferant amb l'arribada de les seves castanyes en tots els continents. Els següents arbres viuen en escoles de Fukuyama, Nova York, Bradfor, Indianapolis i nombrosos pobles d'Europa, al costat de l'ajuntament del districte 3 de Lió, capital de la resistència francesa de la guerra, i al jardí Anne Frank de París. Hi ha molts carrers, places, hortes, etc. que porten el nom d'Anna Frank. Al Parc d'Aiete de Sant Sebastià també hi ha un aleví d'aquest arbre, en el seu record, on vol satisfer les ànsies de pau de nombroses guerres i crims.

Els gossos estan oberts a tot arreu. Vares negres en totes les cases.

Per a no oblidar els genocidis i els holocaustos i dotar d'un sentit pedagògic a la memòria, l'olivera (Olea europaea) o quin arbre pretenen posar en record a les nenes Anna, assassinades pels jueus mentre escriuen la seva adolescent diària amagades a casa en Palestina? En Donostia? Lió de la resistència? Per a quan el primer Parc Palestina a Euskal Herria?