- El judici contra els dotze processaments s'ha celebrat en la sessió número 52 del 12 de juny, en la qual s'analitzaran els fets de l'1 d'octubre. El judici es va iniciar el passat 12 de febrer i des de llavors han passat davant el jurat un total de 422 testimonis. El cas queda pendent de resolució i es preveu que la mateixa no arribi fins al cap de l'estiu.
També han assistit el president de la Generalitat, Quim Torra, i la portaveu del Govern, Meritxell Budó.
Les defenses dels processaments han parlat en l'última sessió de l'Audiència Nacional. L'advocat del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, per exemple, ha defensat les mobilitzacions que es van dur a terme a la tardor de 2017 i ha subratllat: “La unitat d'Espanya no pot suposar el sacrifici dels drets fonamentals”. Per part seva, l'advocada de l'ex president del Parlament, Carme Forcadell, ha acusat la Fiscalia d'exagerar i inventar coses que no són certes.
Els processaments tenen la possibilitat de prendre la paraula en l'última sessió, la qual cosa posarà fi al judici oral. Nou dels dotze detinguts estan a la presó, per als quals la Fiscalia demana penes d'entre 16 i 25 anys de presó pels delictes de rebel·lió i malversació. Els altres tres detinguts s'enfronten a penes de 7 anys de presó pels delictes de malversació i desobediència a tres d'ells.
El portaveu dels Jutges per a la Democràcia, Ignacio González Vega, ha assenyalat que la desobediència és evident, però ha afegit que l'element fonamental segueix sense aclarir-se després del cas: si va haver-hi violència o no. La clau està en la violència per a argumentar que es tracta d'un delicte de rebel·lió.
Llegeix l'anàlisi de Xabier Letona: Forts càstigs en l'horitzó.