argia.eus
INPRIMATU
"Reinicialitzar" l'independentisme
  • Els que no sabem gens d'informàtica sabem també que de tant en tant hem de “reinicialitzar” els ordinadors. Ens canvien els programes a tota velocitat i sovint l'ordinador ens envia avisos. Si no s'actualitza, tot s'alenteix i al final el mateix ordinador es torna inutilitzable.
Patxi Azparren @fraixku 2019ko martxoaren 11

En ple segle XXI, en aquests transparents, han caigut diversos paradigmes. Els nascuts en el segle passat a penes entenem molts fets socials. La bretxa amb les noves generacions és enorme, perquè s'està creant un món nou. L'únic fet perdurable és el canvi, un canvi constant que es produeix en ràpids remolins.

En la política basca, la necessitat de fer batusses també ha estat palpable en més d'una ocasió. En 1992, en 1998…i l'última, es va produir amb la finalitat de la lluita armada. Des de llavors l'activitat dels agents sociopolítics ha canviat, però desgraciadament no sembla que tinguem capacitat d'articular alternatives factibles.

No obstant això, malgrat reconèixer que el desenllaç afortunat de la lluita armada ha canviat molt en profunditat, a mesura que avancin els anys, a poc a poc ens adonarem que possiblement altres canvis estructurals tindran més influència.

Identitats col·lectives i individualisme

La majoria dels eixos de les identitats col·lectives que es van articular en els segles anteriors han canviat. entre altres, els dos més forts: la identitat obrera; la identitat nacional. Uns altres que han estat molt profunds també s'han transformat radicalment. Per exemple, han desaparegut els últims indicis del model de família extensa, eix de les cultures del sud i de l'oest d'Europa, i amb això el seu antagonista, el mite de l'amor romàntic. Hi ha mil maneres de tirar endavant, tot és més complex.

La majoria dels eixos de les identitats col·lectives que es van articular en els segles anteriors han canviat. Entre altres, els dos més forts: la identitat obrera; la identitat nacional. Uns altres que han estat molt profunds també s'han transformat radicalment

Avui dia, en les decisions més importants que prenen la majoria de les persones, s'ha imposat el paradigma individualista. Per a gestionar aquestes decisions necessitem, com és lògic, l'ajuda dels altres, ja que l'ésser humà no pot renunciar al seu caràcter social. Per tant, l'individualisme en la pràctica és ingestionable i hi ha necessitat de crear noves identitats col·lectives.

En la crisi d'aquestes identitats del segle passat, la gent sovint troba refugi en les seves aficions, en el gimnàs, en els psicòlegs conductistes i en el coaching. Enfront d'aquesta nova societat, els activistes sobredimensionats del segle passat ens han donat una autèntica festa.

S'estan creant moltes noves identitats col·lectives, eclèctiques, temporals moltes, però altres a llarg termini. En les societats europees obsoletes els ciutadans s'han convertit en consumidors i els actors sociopolítics d'antany han perdut força. El panorama és perillós, en aquest context no és d'estranyar el terrible auge dels neofeixismes.

Igual que el neoliberalisme ha intentat eliminar la identitat obrera, aquests corrents ideològics estan treballant en l'eliminació de les identitats nacionals, ja que la identitat nacional té la capacitat de crear agents poderosos, ja que el ciutadà actiu és capaç de crear dialèctica versus consumidors.

L'independentisme s'interromp

En el remolí d'aquesta tempesta que s'està donant per tota Europa, el procés independentista en Hego Euskal Herria s'ha parat. Jo diria que en veure l'intent de Catalunya, en lloc que les forces polítiques d'aquí obrin la segona bretxa, s'han sumat a la convocatòria perquè els catalans ho rebin amb calma.

Evidentment, la situació no és gens fàcil. La República catalana no ha pogut entrar en vigor. El president està en l'exili; la legislatura d'excepció que es va construir contra ETA s'ha aplicat a l'independentisme català.

No obstant això, crec que la raó per la qual l'independentisme basc ha trepitjat el fre va més enllà d'una reflexió basada en la correlació de forces. Començo a pensar que la discapacitat és ideològica. La impossibilitat pot convertir-se en una opció estratègica.

La República catalana no ha pogut entrar en vigor. El president està en l'exili; la legislatura d'excepció contra ETA s'aplica a l'independentisme català

Com deia fa un moment, com els del segle passat tenim dificultats per a instal·lar-nos en el nou món, els que hem estat en la fase històrica anterior tenim la impossibilitat de reactivar els independentismes. Les persones que estarem jubilades entre 15 i 20 anys no podem tenir el monopoli de les decisions estratègiques que necessita la Nova Era.

Volíem canviar la vida i el sistema, però no ens adonem que hem empassat tots els hams. Estem en una situació de dependència: préstecs, cures, jubilacions… necessitem seguretat, per la qual cosa no podem responsabilitzar-nos de propostes valentes. “El temps ens ha caigut damunt” i estem obstruint noves solucions perquè volem explorar camins segurs. Ens hem convertit en somni assassins, perquè no hem tingut la capacitat de materialitzar els nostres somnis.

Per por del llop, a la recerca de refugi, truquem a la porta de la casa del nostre pare, després de tants esforços per a fugir d'ella, no ens adonem que els canvis s'estan produint entorn de la foguera que han encès les filles.

Passar el testimoni

Som un obstacle, perquè tenim motxilles carregades, amb forats en les mitjanes, amb botes velles ens fan mal les pedres i, sobretot, perquè les ulleres comprades fa temps són inútils per a veure noves solucions i pics.

És el torn de les generacions que tenen la capacitat de representar en plena forma l'Euskal Herria d'aquí a 15-20 anys

La independència és urgent. Les raons habituals d'aquesta necessitat continuen sent les següents: negació nacional, llengua, cultura, dependència jurídica… Hi ha altres necessitats: desmilitarització, ruptura del patriarcat, garantia definitiva dels drets socials, gestió de la diversitat, democratització de l'economia, perquè el procés de decreixement pugui tenir una sobirania real (nacional i personal)…

El sentiment nacional basc és una força poderosa, però si no passa del sentiment a la realitat jurídica, a curt termini només serà un “llinatge urbà” d'aquests territoris el sector social que prioritza la nacionalitat basca. És el torn de les generacions que tenen la capacitat de representar en plena forma l'Euskal Herria d'aquí a 15-20 anys.

Els altres no ens anem a casa, ens ajudaran, de tant en tant algun consell serà correcte, però els nous sectors i generacions que tenen la capacitat d'actuar eficaçment en el nou món han de prendre el timó.

La dansa, com EZAN, serà present en els nous akelarres que envolten a la foguera que han encès les seves filles. Enguany ens han ensenyat i ensenyat de nou. A casa del meu pare ens oxidarem

Patxi Azparren

Membre del Grup Lizargorri