argia.eus
INPRIMATU
La llei espanyola castiga cada vegada més als petits robatoris sense violència
  • La reforma penal aprovada el 23 de juny en el Congrés espanyol, en la qual el petit furt (robatori sense violència ni intimidació de quantia inferior a 400 euros) garanteix la seva repressió amb una presó de fins a divuit mesos en els casos de “reincidència”. El lobby de supermercats porta anys pressionant perquè els furts es castiguin amb més duresa, i les reformes realitzades en aquest camí perjudiquen els sectors més vulnerables de la societat.
Amaia Lekunberri Ansola 2022ko uztailaren 22a

Entre els delictes contra el Patrimoni i contra l'ordre socioeconòmic que recull el Codi Penal d'Espanya es troba el furt, i 234. Està regulat pels articles 235 i 236. La iniciativa d'adaptació ha estat la del partit català PDeCAT, que portava temps intentant endurir les penes que s'apliquen als furts. L'acord amb el PSOE li ha permès dur a terme l'adaptació, ja que l'esmena del Codi Penal presentada per totes dues parts ha estat traslladada i aprovada al Congrés espanyol. En la sessió del 23 de juny es va aprovar la reforma penal amb el vot favorable de 190 diputats del PSOE, PDeCAT, PNB, Unides Podem, Esquerra, Ciutadans, Més Estat-Equo i Compromís. Es van abstenir PP, Vox, Bildu i CUP i només BNG va votar en contra.

Així, es dona una nova redacció a l'article 234, per la qual cosa podran ser penalitzades amb presó de sis a divuit mesos les persones que hagin estat condemnades per tres o més furts de valor inferior a 400 euros, sempre que la suma d'aquests furts superi els 400 euros. Fins ara, la llei no contemplava la suma dels furts, ni les penes de presó per furts inferiors a 400 euros; penes similars s'han aplicat en cas de furts i robatoris superiors a 400 euros.

El furt i el robatori són violències i intimidacions utilitzades després d'alguna cosa: el furt comès per la llei sense violència ni intimidació i el robatori amb violència i intimidació. El furt pot ser, per tant, la sostracció de la butxaca o del mòbil al veí en el transport públic, però també la sortida del supermercat sense pagar el menjar.

Una eina per a castigar els pobres en temps de pobresa creixent

Una vegada aprovat en el Congrés, s'ha destinat al Senat la reforma que introdueix la nova redacció de l'article 234 perquè es dugui a terme la tramitació. Està previst que passi a estar vigent després de l'estiu, coincidint amb les esperades situacions de "recessió" econòmica que tant s'escolta en els últims dies. Si no és casualitat.

L'augment del preu de la cistella de la compra (un 8,1% entre principis d'any i maig, segons l'ONG Oxfam Intermón), els màxims històrics quant al preu del combustible… En els últims mesos hem vist augmentar la inflació fins a un 10,2% cada juny (segons l'informe publicat pel Gabinet Econòmic de CCOO al juliol, els beneficis de les empreses han estat els principals responsables de la inflació). Encara que això ens afecta a tots, no ens afecta el mateix nivell. Depenent de l'import dels ingressos, els uns i els altres destinen un percentatge molt diferent i desigual a les necessitats prioritàries (menjar, roba, electricitat, gas, combustible…). Com més alts són els ingressos, menor és la part dels ingressos que cal destinar a aquestes despeses. Oxfam Intermón ve per a ratificar-ho així: “Tenint en compte l'augment de preus de tots els productes, s'observa que per a les famílies amb menor poder adquisitiu el manteniment del mateix patró de consum és un 14% més car. Per a les cases més riques el preu de la cistella de la compra també ha augmentat, però molt menys, un 11%. És a dir, entre gener i maig de 2022, la inflació ha reduït el poder adquisitiu de les cases més pobres en un 30% més que el de les cases més riques”.

Segons l'informe elaborat per l'ONG, en les llars més pobres (amb ingressos inferiors o iguals a 400 euros al mes), al voltant del 35% dels ingressos s'han destinat a pagar la factura d'energia en el primer trimestre de 2022, i en major o menor mesura, la factura de l'electricitat s'està convertint en una càrrega per a totes les llars de classe baixa. A això cal afegir l'encariment de la cistella del menjar i del combustible, i si es té en compte també el lloguer, l'equació pot arribar a ser irresoluble –segons dades de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) de 2014, en l'Estat espanyol el lloguer consumia més del 40% dels ingressos de les llars, i la tendència dels preus ha estat superior a llavors. L'informe d'Ofxam parla sense embuts: “Les dades que presentarem són preocupants, sembla que venen mesos molt difícils”.

D'aquesta conjuntura es dedueix que les persones que es veuen forçades de nou a sobreviure han augmentat, i que si es compleixen les previsions i la situació empitjora, augmentarà el nombre de persones que es trobaran en aquest port. Així doncs, amb la reforma penal, caldrà arriscar a molts a rebre una eventual pena de presó per satisfer les seves necessitats més bàsiques. Dit d'una altra manera, a mesura que la vida es va encarint, la reforma ve a penalitzar més fortament la pobresa.

El lobby de supermercats, impulsor de la reforma

“És clar, no els defensaran [la reforma penal] dient que aquesta mesura està dirigida als que roben menjar, sinó als que es dediquen professionalment a robar menjar en el metre, etc… Però la patronal dels supermercats és la que porta anys pressionant. Més d'una dècada”, va afirmar el periodista Antonio Maestre al saber que la reforma va ser aprovada.

El periodista va publicar en 2013 en La Marea el reportatge Mercadona i El Corte Inglés, darrere de la nova reforma del Codi Penal (després de la nova reforma del Codi Penal de Mercadona i El Corte Inglés), en el qual s'acabava d'aprovar una reforma penal en la qual els furts havien estat delincados. Fins llavors es consideraven que faltaven els furts, però, en passar a ser delicte amb la reforma, es va obrir la porta a penes més dures. A través del reportatge, Maestre va explicar que la patronal de supermercats AECOC Associació Espanyola de Codificació Comercial (Associació Espanyola de Codificació Comercial d'Espanya) va estar pressionant perquè es dugués a terme la reforma del Codi Penal Espanyol, amb la finalitat d'aconseguir que els furts es castiguessin més durament.

“AECOC va ser fundada en 1977 i les seves empreses associades representen entorn del 20% del Producte Interior Brut de l'Estat espanyol. Mercadona, El Corte Inglés, Coca-Cola, Caprabo, Fnac, Carrefour i Mango són algunes de les 30 grans empreses d'AECOC i, a través de la Comissió de Prevenció de la Pèrdua, un dels objectius que tenen és formar un lobby per a convertir les seves exigències empresarials en llei i pressionar a les administracions”, podem llegir al periodista. Segons explica, aquestes pressions van donar lloc a la reforma penal de l'any 2013 que va transformar el caràcter del furt, i a aquestes pressions també correspon el que s'acaba d'aprovar al juny.

Aquesta relació entre la reforma penal i diverses empreses ha estat posada de manifest pel diputat del Congrés espanyol del PDeCAT, Ferran Bel, en declaracions després de l'aprovació de la reforma: “Cal donar reconeixements especials a les organitzacions que des de fa un any estan treballant i impulsant aquest canvi en el Codi Penal, Foment del Treball i ICAB Barcelona, associacions de comerciants de Barcelona, Amics del Passeig de Gràcia i altres”.

Les dones, autora principal dels furts

“El Codi Penal que castiga la pobresa és un Codi Penal que perjudica més les dones”. Així ho afirmen els locutors del programa Menys Llops en la sessió que porta per títol Dones a la presó (Dones a la presó), amb el següent matís a l'afirmació: “Especialment en cas de furts”. És un dels delictes més comesos per les dones (els furts representen el 36% dels delictes comesos per les dones i el 10% dels delictes comesos pels homes).

Segons expliquen en el programa de ràdio, després de l'aprovació de la reforma penal que va fer que els furts passessin de falta a delicte, els delictes comesos per les dones van créixer enormement. Sobre la base de les dades de l'Institut d'Estadística d'Espanya de 2016, els delictes comesos per dones van augmentar un 400% entre 2007 i 2016, a l'alça del 50% dels delictes comesos per homes. “Aquesta pujada no es refereix al fet que s'hagin comès més actes d'aquest tipus, sinó al fet que s'hagin convertit en diversos delictes que fins llavors no eren delictes”, diuen els locutors. De fet, la reforma penal va eliminar unes certes faltes –les infraccions penals de menor gravetat que no produïen precedents i que no podien ser castigades amb la pena de presó– i les va convertir en delicte.

Juntament amb el furt, una altra infracció que va passar de falta a delicte va ser la de ‘pintar’ aigua, llum o gas per un valor inferior a 400 euros. “Entre altres raons, per aquestes raons s'ha dit que la reforma del Codi Penal penalitzava la pobresa, endurint les penes per a les infraccions que no eren greus, violentes ni causants de riscos. I en molts casos aquests són fets de supervivència”.

Aquestes transformacions en el Codi Penal, com han assenyalat els locutors, perjudiquen especialment les dones, ja que “ser dona és un dels principals factors que agreugen la pobresa a tot el món”. Com és sabut, la gran majoria dels reclusos sol ser pobre, i moltes dones que estan en la presó “solen ser el suport econòmic de la seva família. Fins i tot molts d'ells són els únics responsables dels seus fills al seu càrrec”. És a dir, es pot concloure que molts han acabat a la presó per a dur a terme accions que es consideren delictives per la seva supervivència. Les xifres parlen per si mateixes: En 2017 el 72% de les dones preses en l'Estat espanyol estaven condemnades per delictes contra el patrimoni, la majoria “furts”.