Cada vegada són més les notícies sobre falses imatges generades a través d'aplicacions d'Intel·ligència Artificial (IA). Tampoc han passat desapercebuts els resultats del baròmetre del Centre de Recerca Sociològica sobre la violència masclista, en el qual un de cada cinc joves nega la violència masclista. No són fets aïllats, aquests casos caracteritzen l'evolució de la violència masclista, i destaquen dues tendències que s'estan aprofundint sobretot entre els joves: l'enduriment de les noves formes de violència, sobretot per la influència de les noves tecnologies, i la difusió d'idees reaccionàries.

El desenvolupament de la societat capitalista, lluny de rebutjar la violència masclista, adapta la mateixa a nous contextos, com la violència exercida a través d'aplicacions digitals. La difusió de les noves tecnologies ha facilitat l'accés al contingut sexual. Avui dia, a més d'en plataformes en les quals es comparteix contingut pornogràfic, també es pot trobar contingut sexual en altres aplicacions d'ús quotidià com Instagram, Tik tok o Onlyfans. Així mateix, és necessari ressaltar la funció que exerceix la DMA, ja que a través d'aquestes aplicacions es pot generar tot tipus de contingut.

Totes aquestes plataformes formen part del mercat que defineixen a la dona com a objecte sexual i, per tant, sustenten qualsevol tipus de violència contra les dones treballadores. Per això, ens preocupen les possibles conseqüències per a les generacions més joves, que s'han convertit en pràctiques habituals com la creació de grups de WhatsApp per a compartir imatges sexuals o amenaces i insults contra les noies.

La violència masclista és una de les cares més crues de la realitat de les dones treballadores i té condicions per a reproduir-se una vegada i una altra dins del capitalisme. La societat capitalista considera a la dona treballadora com un subjecte secundari i la violència masclista reforça aquesta situació i aprofundeix en l'opressió. L'existència de la violència masclista és necessària per al manteniment de l'economia capitalista, una estructura social que la reprodueix constantment.

A més, podem veure l'augment d'idees reaccionàries i masclistes en organitzacions, plataformes digitals o al carrer. Cada vegada són més els joves que minimitzen o directament neguen la violència masclista, perquè veuen un problema secundari. També cal esmentar el discurs reaccionari difós pels partits polítics dretans, que ha servit de suport a les idees anteriorment esmentades.

D'altra banda, les propostes electorals contra el masclisme es limiten a la mera gestió de la violència: els recursos que ofereixen són limitats, no garanteixen la qualitat dels mitjans i, a més, no descarten les condicions de misèria, materials o culturals, que ens condemnen a aquesta situació. En lloc d'afavorir els interessos de les dones treballadores, els partits institucionals i buròcrates defensen els seus interessos polítics amb la finalitat de mantenir la seva posició econòmic-social, tant de les pròpies treballadores com dels membres de la classe mitjana. L'única possibilitat de canvi la situen en les reformes legals, que, malgrat demostrar la seva ineficàcia, no han servit també per a fer front a l'expansió de les idees reaccionàries. A més, cal tenir en compte que l'augment de la dreta es deu en part a la incapacitat de la socialdemocràcia per a gestionar eficaçment la situació de crisi.

Per a acabar amb aquest problema estructural és necessari crear una organització social sense violència ni opressió. Des d'avui hem de construir condicions socials i polítiques en aquesta direcció, fent front a les indústries que normalitzen la violència masclista i construint una força política que ens permeti un major control sobre la nostra vida. Hem de desenvolupar respostes fermes davant la violència masclista, independentment de la incapacitat de les institucions per a donar solució al problema, fins i tot en el seu plantejament més avançat.

Irene Ruiz i Maitane Urkola, membres d'Itaia