argia.eus
INPRIMATU
L'Ertzaintza utilitza un sistema xenòfob per a mesurar el risc de la violència masclista
  • Un estudi realitzat per Algorithm Watch revela que un test a les víctimes pregunta per l'origen de les víctimes i de l'agressor. No obstant això, considera "estranger" als no occidentals.
Irati Irazusta Jauregi 2023ko apirilaren 05a

La primera pregunta és si les víctimes o els delinqüents són estrangers, en un qüestionari que utilitza l'Ertzaintza per a mesurar el risc de la violència masclista. La periodista Naiara Bellio ha publicat les conclusions de la recerca de l'algorisme de l'Ertzaintza d'Algortihm Watch per a mesurar el risc de la violència masclista. L'eina EPV-R, en castellà, es basa en un qüestionari psicològic "Escala de predicció del risc de violència greu contra la parella".

Encara que és el primer en la llista de preguntes sobre l'origen de les víctimes i dels delinqüents, el qüestionari no sempre es dirigeix a les víctimes per aquest ordre, segons explica a AlgorithmWatch l'inspector general de l'Ertzaintza, Oskar Fernández. Afegeix que aquesta pregunta només val un punt, mentre uns altres valen fins a tres punts. No obstant això, segons el qüestionari, "estrangers" no són més que occidentals. Per exemple, si algú és belga o alemany, no es té en compte. Segons ha explicat Fernández, només s'aplica en "casos en els quals la cultura no és europea". No obstant això, en el qüestionari no s'exigeix concreció de països.

Juntament amb la d'origen, el qüestionari està compost per altres dinou preguntes. Entre altres qüestions, pregunten a la víctima si l'agressor és gelós, si el delinqüent és agressiu amb una altra persona, si li amenaça amb la mort o si han estat armes. Cada pregunta té una puntuació que pot aconseguir un màxim de 48 punts. No han de fer totes les preguntes, però almenys dotze. Mesuren el nivell de risc en funció de la puntuació obtinguda. Per sobre de 24 punts el risc és "greu", per sobre de 18 "alt", per sobre de 10 "mitjà" i per sota "baix".

Aquest algorisme és paral·lel a la recerca judicial. És a dir, abans que un jutge decideixi, l'Ertzaintza posa en marxa el seu protocol per a protegir les víctimes, en el qual tenen en compte l'algorisme EPV-R. Posteriorment, l'informe de la Policia al jutge inclou com a prova els resultats de l'interrogatori. Això no ocorre en altres sistemes similars.

El rendiment de l'algorisme en qüestió

En 2022 es va estudiar el rendiment de l'algorisme en la Universitat Cornel dels Estats Units. Segons l'informe que va recollir els resultats, en la majoria dels casos (53%) que es van considerar d'alt risc per altres vies, l'algorisme va concloure que el risc era "baix". Segons l'estudi, el nombre de falsos negatius és superior al de veritables positius. Això significa que aquest algorisme suposa una gran probabilitat de considerar casos greus com no greus.

No és l'únic algorisme xenòfob

També utilitzen algorismes xenòfobs en altres llocs. Per exemple, a Catalunya utilitzen l'eina RisCanvi per a predir si un pres cometrà un delicte després de sortir de presó. Aquest algorisme també té en compte l'origen dels presos.