argia.eus
INPRIMATU
Inauguració Romàntic-Tardana
  • La Quinzena Musical ha donat inici a la seva 85 edició, amb una gran orquestra i un programa a l'altura d'una inauguració.
Montserrat Auzmendi del Solar 2024ko abuztuaren 02a
Luxenburgoko Orkestra Filarmonikoa

Fitxa: Quinzena Musical de Sant Sebastià. Cicle de l'Auditori Kursaal. Orquestra Filharmònica de Luxemburg. Adreça: Gustavo Gimeno. Solista: Bruce Liu (piano). Programa: Obres de Saint-Säens i Mahler. Data: 1 d'agost.

La Filharmònica de Luxemburg, fundada en 1933, és una orquestra de gran tradició i prestigi, amb un so ferm i elegant. I així ho apreciem en aquesta primera nit de la Quinzena Musical, van rebre l'aplaudiment del públic amb dues obres contundents.

D'altra banda, aquest atractiu programa va ser travessat per la visió del director valencià Gustavo Gimeno. Aquest director, que és titular d'aquesta orquestra des de 2016, està cobrant una gran popularitat a nivell internacional. De fet, també és titular de l'Orquestra de Toronto. I com a curiositat, és germà de Rubén Gimeno, actualment director de la Jove Orquestra del País Basc. Per tant, tot estava preparat per a l'èxit.

El programa va començar amb un dels concerts més bonics i especials per a piano i orquestra del repertori internacional: Saint-Säensen 5. Concert per a piano, en fa major op. 103, coneguda com a "egípcia". És una obra plena de referències exòtiques, però no especialment egípcies. Es poden trobar melodies i ritmes d'Andalusia i altres latituds. Sempre es mou en un camp de fantasia i romanticisme amb una bona dosi de virtuosisme.

Per a interpretar aquesta difícil obra vam tenir com a solista al pianista canadenc Bruce Liu. La seva interpretació va ser excel·lent, sobretot des del punt de vista tècnic. A cada moment em va semblar perfecte. Però no sols va ensenyar la seva tècnica. També del piano va treure un so molt rodó i elegant, i es va fusionar perfectament amb l'orquestra, creant un conjunt sonor impecable.

Quant a l'Orquestra, va quedar en un segon pla. Això és positiu, d'una banda, perquè va donar una esplendor total al solista. Però, d'altra banda, vull dir que la veritat és que l'única cosa que va fer va ser subratllar les seves actuacions. Liu ens va oferir una preciosa propina. Op. Chopin 64 re de bassa de bemoll major. Va deixar clar per què en 2021 va guanyar el concurs internacional de piano Frédéric Chopin. Sense errors i original.

El concert es va completar amb la interpretació de la cinquena simfonia gegant de Gustav Mahler. Gran i bella vista des de tots els seus angles.

Amb aquest treball vam poder gaudir de la música d'aquest grup. Les cordes van ser precioses, empastades, de so voluptuós. També els metalls i les fustes van ser ben escoltats.

L'única ‘pega’ la donaria a la direcció, perquè no em va semblar totalment controlada. Crec que amb aquesta orquestra tan sòlida es podien treure mil matisos, per exemple, en el segon moviment, que va ser una mica pla. No obstant això, 'Adagietto. El moviment ‘sehr langsam’ va tenir el matís senzill i embolicat que Mahler requereix.

Tindrem una segona oportunitat per a degustar aquesta important orquestra.