Les declaracions d'Iñaki Subijana, president del Tribunal Superior de Justícia de Guipúscoa, Bizkaia i Llaurava, sobre la tortura en El Diario Vasco, han generat un renou. En el transcurs de l'entrevista li pregunten sobre la designació de les víctimes de la tortura com a víctimes de l'Estat i el Lehendakari respon: “No són víctimes iguals, unes són víctimes d'ETA, víctimes d'una organització terrorista, unes altres són víctimes de la violència conjuntural, fora de l'estructura de l'Estat”.
Els documents publicats pels governs de Vitòria i Pamplona, que recullen gairebé 6.000 casos de tortura, diuen la fundació Egia Zor, que la tortura va ser una mesura utilitzada per l'estat. Rebutja l'intent de comprendre la tortura de forma aïllada: “Negar la tortura durant dècades i no fer passos judicials deixa clar que va ser una pràctica sistemàtica de l'Estat”. Per a això ha subratllat que la policia, els forenses, els mitjans de comunicació i els jutges eren imprescindibles.
“Totes són víctimes i cal reconèixer a totes, però se situen en diferents nivells”, ha assenyalat Subijana. Segons la Fundació, les declaracions són “molt greus” i posen de manifest la política dels Estats en matèria de drets com a persones torturades.
A continuació s'indiquen les preguntes i respostes de la Fundació Egia (via X):