argia.eus
INPRIMATU
Imran Khan: Riscos enfront de l'exèrcit pakistanès
Mikel Aramendi 2023ko maiatzaren 15
Imran Khan, Pakistango lehen ministro ohia. 2018an hartu zuen kargua, eta 2022an utzi, zentsura mozio bat ezin gaindituta / Argazkia: World Economic Forum

Zulficar Ali Bhutto, un factotum en la política pakistanesa durant un quart de segle, el dia que van penjar, el 4 d'abril de 1979, probablement no seria un dia molt agradable per al criquetista Imran Khan. Les melodies que a penes poden distingir fins a on arriba la veritat i on comença la llegenda urbana, diuen que va haver-hi un petit relat d'amor entre la filla de Bhutto, Benazzir i Imran, mentre els pakistanesos d'elit estaven al Regne Unit uns anys abans. Un sap.

No obstant això, políticament no sembla que li provoqui una gran pertorbació: Els gestos socialitzants del PPP de la rica sindhi Ali Bhutto no serien especialment benvinguts en la paxtarra Khan, família de classe mitjana de Lahore. I, en tot cas, el crim era llavors la passió i la vida d'Imran. En més de 20 anys de carrera arribaria pel cap alt alt de l'esport nacional pakistanès, fins a convertir-se en llegenda. Realment enriquint-la, sí.

Després de dues vegades ser primer ministre i saltar-se un terrible atemptat al capdavant de l'oposició, el 27 de desembre de 2007, quan una segona bomba va matar a Benazzir, Imran Khan, un criminal playboy, en una plataforma política que ja tenia i té molt pròpia política: Tehreek-i-Insaf. I més enllà de rebutjar a fons l'assassinat, segurament haurà tret comptes en el seu interior.

En la política pakistanesa, entre molts altres riscos, perquè alguna cosa és vital: Molestar a l'exèrcit. En qualsevol país del món, l'estat té un exèrcit; al Pakistan, l'exèrcit té un estat. No és del tot fals, per exemple, les armes nuclears estan controlades per l'Exèrcit, no pel Govern.

I és molt fàcil enfadar a l'exèrcit pakistanès: Són testimonis Bhutto, pare i filla, Nawaz Sharif, etc. A partir d'aquí arriben els jutjats o assassinats que mai s'aclariran. En 2022 li va arribar el torn a Khan, en ser despullat per la traïció de tota l'oposició i d'alguns dels seus diputats en les eleccions de 2018.

La novetat d'Imran Khan és que, sabent el que sap, més que ser capaces de mobilitzar una gestió de govern populista –l'èxit entre els més pobres, la immensa majoria– i un moviment multitudinari fora de les forces tradicionals, s'ha atrevit a enfrontar-se a l'Exèrcit. I, de pas, amb els EUA s'ha bolcat en la seva derrota. Serà una espècie d'atreviment dels bons cricetistas.

Ara, en plena crisi, Imran Khan diu que els caps de l'Exèrcit volen assassinar-lo. Apostaria que sí.