Quan el pou de sang (el de Gaza, de moment , i esperem que no sigui més que el d'allí, que ja hem vist en excés aquest mes) s'assequi i arribi el moment d'observar tot el succés amb més llum, potser ningú s'acorda. Total, després d'haver vist tant al mes de néixer als nens de carn i os, serà mereixedor de lamentar la mort d'una mica de fum?
Però ja és cert que l'incendi del 7 d'octubre ha produït un fort mal geopolític lateral. El seu nom és IMEC: l'Índia-Middle East-Europe Economic Corridor. Al setembre, un mes abans de l'incendi de Gaza, es va llançar amb les campanes de tornada un ambiciós projecte. El país més poblat del món, l'Índia, el mercat més ric del món, Europa, i els principals productors d'energia del món, que suposadament havia d'unir amb prosperitat i amistat. En el llarg títol descriptiu, no obstant això, no venia el padrí del nounat, els EUA, però li és igual: el president de Bide estava assegut al costat del president de la mesa en signar el passat 9 de setembre al costat del G20 de Nova Delhi l'acta de constitució de l'entitat.
Era més clar que Belt and Road Initiative de la Xina complia deu anys i que l'IMEC volia ser el contrapunt del fòrum que anava a celebrar amb fervor. Però no es tractava d'un fum buit, sinó de qüestions més profundes. I l'equip de Blinken tenia motius per a estar content. Pocs dies després, les inoblidables declaracions de Jack Sullivan no eren les sortides després d'una feliç vetllada.
L'IMEC, d'una banda (probablement des que era el més important per als EUA), feia a l'Índia un favor irreversible, o més ben dit, que havia de pagar-se com a soci fidel en el Quad de l'Indopacifico: Com la Xina, l'Índia té una necessitat insaciable de combustibles, que no es reduirà en el futur, i no les seves relacions dolces amb els països àrabs i islàmics, a causa de la intensa vida que sofreix la seva minoria musulmana. La segona intenció de l'IMEC, més dubtosa, consistiria a pegar la pau entre l'Aràbia Saudita i Israel amb l'interès. I finalment, si l'Europa pobra també obtenia energia...
Un mes després del 7 d'octubre, tot el conte de l'IMEC s'ha anat al trast ofegat en el pou de sang. L'Índia està en silenci davant la massacre de Gaza per a evitar que el foc entre a casa. Les relacions entre Israel i els “bons àrabs” quedaran frustrades per molts anys, si alguna vegada es recondueixen, el BRI de la Xina tindrà maldecaps, però l'IMEC no serà un d'ells.
Amb la perspectiva que dona el futur, gairebé l'endemà, sembla què pensar el que llegíem fa a penes dos mesos de debò ...