No és pèsol, és a dir, no és mentida. Per a mentir s'han utilitzat almenys pèsols, cebes i cànnabis. Quin cànem! Una gran ceba! Bonic raig!

No és que la temporada del pèsol (Pisum sativum) s'hagi acabat. El pèsol no suporta la calor. Jo també ho soc. Quan arriba la calor, no valc ni la meitat. Un pèsol calent li mata. Creix amb el fred de l'hivern i floreix amb la frescor de la primavera i dona fruit. S'ha anat en forma i, tret que hi hagi alguna resta en algun racó, enguany serà difícil trobar un nou pèsol. Encara sort que cada vegada es recullen més en els congeladors.

La zarba que ens ha donat aquestes belles mongetes quan ha acabat l'època dels pèsols, o gairebé o totalment seca, està en l'hort. Com està enroscat en l'armari, en el pal o en la xarxa, està molt estès el costum de tirar i sortir amb ells. Però es pot fer millor.

El pèsol, igual que la resta de les lleguminoses, té en les seves arrels uns bacteris especials com a hostes. S'ajuden i tots dos estan contents. Aquests bacteris prenen el nitrogen abundant en l'aire i l'encadenen al sòl en forma d'amoníac. Després es convertirà en nitrat, amb el qual les plantes produiran aminoàcids, que són necessaris per a la formació de proteïnes. Quan la zarba del pèsol es marceix, és la font de totes aquestes substàncies amb nitrogen. Si crema la zarba es perdran tots aquests articles. Si els tirem al munt, els derroquem i els derroquem, els derroquem i ens porten als següents abonaments. El millor seria que els esbarzers es barregessin allí mateix amb la terra, que igual que els esbarzers deixarien les seves arrels i que la generositat del seu nitrogen s'agrairia per la verdura que li segueix. El millor és posar les verdures que mengem la fulla, ja que és en elles on millor s'utilitza aquest N. Aquesta magnífica obra del pèsol i dels lleguminosos de la seva família el va expressar molt bé en el llibre Laborantza, per a viure millor de l'agricultura, editat en 1963 pel benedictí enginyer agrònom Adrien Gachiteguy: “Les plantes, fulles rodones, lleguminoses (llucana, trefla...) tenen en les seves arrels uns trunpilos plens de microbinas enriquides amb assots”. Llucana o alfals (Medicago sativa subs. Sativa) i trefla o trèvol (Trifolium spp.) esmenta les coses de la família del pèsol, però hi ha moltes.

Fins al mateix Pèsol va portar un favor inesperat. Gairebé tot el que sabem sobre genètica es deu a les recerques dutes a terme per l'austríac Gregor Mendel en el segle XIX amb els pèsols. També ell, abat...

Si tu vols menjar com un sacerdot, aquest no enganya el Sacerdot i al Sacerdot, i si vols menjar pèsols frescos dient adeu a l'estiu i benvinguts a la tardor, asseu-lo en la lluna d'aquest mes i del següent. Els millors pèsols curts i els millors dies el matí del 25 i 26 de juny i la tarda del 3 de juliol, el matí del 4 i 5. Com a última opció els dies 23 i 31 de juliol. Que t'aprofiti.